Eleccions amb Puigdemont

Fer pronòstics sobre el resultat de les eleccions catalanes que se celebraran el proper dia 12 de maig era una qüestió complicada però tot de cop la situació ha canviat i s’ha tornat força més fàcil. Fins fa poc les incerteses eren molt altes. Però el discurs que l’expresident Carles Puigdemont va pronunciar aquest dijous a Elna, a la Catalunya del Nord, ha alterat les perspectives per l’anunci d’una decisió fonamental: que Puigdemont es presentarà a les eleccions del mes de maig com a candidat a la presidència de la Generalitat i que, per tant, tornarà a Catalunya, d’on havia marxat cap a l’exili l’any 2017. Aquesta decisió planteja uns interrogants que en aquest moment no són fàcils de resoldre. Segur que hi haurà sectors de la judicatura espanyola que procuraran impedir el retorn de Puigdemont i que potser intentaran fins i tot la seva detenció si traspassa la frontera. Què pot passar, doncs, finalment? És difícil de pronosticar-ho amb certesa. L’únic que es pot assegurar és que l’expresident tindrà una bona acollida popular i un bon suport electoral en les eleccions de maig, un fet que pot capgirar tots els pronòstics que hi havia inicialment.

D’altra banda ha començat ja l’època de les enquestes preelectorals, que pretenen d’endevinar el resultat d’allò que votarem d’aquí a poc menys de dos mesos. Com sempre, les diverses enquestes publicades d’aquesta mena semblen poc sòlides i no són gaire coincidents. I és que si el marc polític d’aquest final de març ja és prou complicat, endevinar ara com pot ser el de la segona setmana de maig, amb la possible presència de l’expresident Puigdemont com a candidat, és excessivament arriscat, per no dir fictici o inconsistent. Per tant, ens haurem de resignar a anar esperant que es vagin anunciant uns objectius prou clars i unes línies d’actuació previsibles i concretes per tal que tothom pugui votar amb un cert coneixement de causa respecte dels projectes que cada partit polític es planteja de portar a terme d’ara endavant. I a més tenint en compte també allò de sempre: que prometre és relativament fàcil però que complir les promeses sovint ja és força més difícil.

Però el fet cert és que aviat hi haurà, doncs, la possibilitat que els ciutadans del nostre país tornin a pronunciar-se sobre qui l’ha de governar. Però no hauria de ser només això. No es tracta només de votar a persones més o menys conegudes o als candidats més simpàtics i més riallers, sinó precisament aquells que puguem creure que seran més eficaços de cara a solucionar els dèficits i els problemes que el país té plantejats. Caldria votar sobretot programes d’actuació i accions concretes que s’han d’executar per eliminar mancances específiques que fa temps que s’haurien d’haver superat, etc. És evident que el nou govern de la Generalitat, sigui del color que sigui, no podrà fer miracles. Però si està encapçalat per l’expresident Puigdemont la dinàmica pot ser molt interessant. I  encara ho seria molt més si algun dia s’arribava a aconseguir un prodigi: que el nou govern no tingués només el suport d’un sol partit sinó un recolzament global de tot l’independentisme català. O sigui si s’arribava a constituir un govern d’unitat. Es tracta d’un plantejament utòpic? No és fàcil, evidentment. Però si és qüestió d’avançar cap a la independència, segurament és l’únic camí possible.