La Volta és patrimoni de país

Si fóssim a l’any 2017, potser la temptació seria parlar d’estructura d’Estat i ens confondríem, encara que s’entengués el significat que preteníem. Vol dir que la Volta és patrimoni de país, malgrat que no se n’hagi estat sempre prou conscient, ni s’hagi sabut defensar i potenciar prou. Que la Volta estigués a punt de desaparèixer poc abans de complir-se’n el centenari, és d’aquells errors que no es poden comprendre per què són incomprensibles.

De Catalunya endins, la Volta vertebra el territori com probablement cap altre esdeveniment esportiu ho pot fer. Durant tota una setmana, la comitiva ciclista recorre el país en un exercici d’autoreconeixement extraordinari. Fa anys, Norbert Elias i Eric Dunning ens van demostrar el factor civilitzador i cohesionador de l’esport.

De Catalunya enfora, la projecció que s’aconsegueix del país en la seva totalitat territorial no es pot obtenir en cap altra competició. No és tan sols la promoció turística evident i que els municipis pels quals transcorre aprofiten i valoren els diners que els costa com a una inversió de retorn garantit, és sobretot un valor de marca.

L’etapa del Berguedà, per exemple. Les imatges que es van enviar als 190 països connectats, van mostrar una competició ciclista de primer nivell, tant per la presència de l’eslovè Tadej Pogacar, primerament, però també per la resta de figures, sigui Sepp Kuss, Mikel Landa o Egan Bernal, com per l’itinerari, amb 5 ports de muntanya de gran format, i la presència massiva d’aficionats als vorals. La berguedana bé podria ser una etapa reina de la Vuelta, el Giro o, fins i tot, del Tour de França. El valor que té és enorme.