El punt d'inflexió, la millora defensiva

La victòria del Barça al Parc dels Prínceps contra el PSG per 2 a 3, més encara la imatge d’equip competitiu que va transmetre, permet determinar, ara sí, el punt d’inflexió que durant tota la temporada es va anar temptant. És clar que els blaugrana van tocar fons amb la derrota a Montjuïc contra el Vila-real per 3 a 5. El Barça havia perdut en quinze dies la Supercopa d’Espanya i havia quedat eliminat de la Copa del Rei i aquell resultat l’allunyava de la Lliga. Encabat, Xavi va anunciar que a final de la temporada deixaria la banqueta.

Des d’aquell anunci de dimissió en diferit, els resultats i el joc i la fiabilitat de l’equip han millorat de manera més que notable. Xavi va dir que ho feia per treure pressió a l’equip i alliberar-lo, i puntualment ha considerat que aquella decisió és a la base de la transformació.

Els resultats són indiscutibles. Des de la derrota contra el Vila-real, a la Lliga el FC Barcelona ha jugat 9 partits, amb 7 victòries i 2 empats. I a la Lliga de Campions ha disputat 3 partits, amb 2 victòries i 1 empat. En total, 12 partits, amb 9 victòries, 3 empats i cap derrota.

És probable que hi hagi influït. Però, en un sentit catàrtic. Perquè hi ha elements tangibles que expliquen el canvi de dinàmica. Lewandowski va afirmar que havien passat a treballar més i més intensament. Xavi va introduir canvis a l’alineació, amb la consolidació de Cubarsí a l’eix de la defensa i amb Christensen de mig centre. No obstant això, Cubarsí havia entrat al descans el dia del Vila-real amb 0 a 1 i Christensen no va jugar en el 0 a 3 contra l’Atlètic de Madrid. Raphinha ha ofert una versió excel·lent alineat de quart migcampista, a la base del quadrat que diuen, en el lloc de Gavi o Joao Félix. Lamine Yamal s’ha convertit en el titular de la banda dreta. I Sergi Roberto i Fermín han cobert les baixes de De Jong i Pedri.

En el terreny emocional, superar l’eliminatòria de vuitens de final contra el Nàpols va ser per al conjunt del barcelonisme un alliberament. El FC Barcelona tornava a ser a uns quarts de final de la Lliga de Campions, entre l’elit, encara que fos el rival desitjat per als altres set equips presents en el sorteig. S’havia superat el mur.

Ara: hi ha una dada que, com els resultats, és també indiscutible. És la millora en defensa.

En acabar la jornada 22 contra el Vila-real, el FC Barcelona era quart amb 44 punts, a 10 del Reial Madrid i a 11 del Girona, amb els mateixos que l’Atlètic de Madrid i 2 més que l’Athletic Club, havia marcat 43 gols i n’havia encaixat 29. És a dir, en 21 partits (tenia pendent el de la jornada 20 contra l’Osasuna) havia concedit 1,38 gols per partit i n’havia marcat 2,04.

Des del dia del Vila-real, el Barça ha jugat 9 partits de Lliga. És segon a 8 punts del Madrid, amb 2 més que el Girona, 9 més que l’Atlètic de Madrid i 11 més que l’Athletic Club, ha marcat 61 gols (18 més) i n’hi han fet 34 (5 més). És a dir, que en 9 jornades ha marcat 2 gols per partit, el mateix rati que en els 21 partits precedents, i n’ha encaixat 0,55 una ràtio molt inferior. I això, tot i el 3 a 3 del Granada a Montjuïc a la jornada 24. Des de l’1 a 2 del Celta, els blaugrana acumulen 4 porteries a 0, després d’haver visitat San Mamés (0 a 0) i el Metropolitano (0 a 3).

En el futbol, no hi ha mai una única raó que expliqui un canvi de tendència. Té la seva lògica pròpia. Factors que es retroalimenten i que nodreixen de confiança i autoestima. Els blaugrana són en el millor moment per afrontar el tram decisiu de la temporada.