La temporada del Girona FC

La temporada del Girona és excepcional. Ja és segur que jugarà la Lliga de Campions l’any que ve -encara que matemàticament li’n faltin dos punts, encara- i està en disposició de lluitar-li la segona posició al FC Barcelona. El partit de dissabte que ve a Montilivi pot ser decisiu, especialment en cas de victòria local (resultat del Barça avui, a banda).

Des que de bon començament es va situar en les primeres posicions, es va esperar el moment en què deixarien de guanyar i, com tants equips que comencen sent la revelació de l’any, iniciarien la davallada que els deixaria en el lloc que, suposadament, els correspon. El cas de la Reial Societat o, pot ser més clar, el del Las Palmas.

Després, en veure que no aflacaven i que, fins i tot n’agafaven el lideratge i vencien 2 a 4 al Barça a Montjuïc, el debat va derivar en si no seríem davant d’un altre Leicester. També s’ha demanat si, en el cas de quedar campions, seria una gesta semblant a la que havia protagonitzat el TDK en el bàsquet.

A la segona, la resposta és inequívoca. Tot i que fa de mal comparar el futbol amb el bàsquet i les èpoques, no són heroïcitats equiparables. Avui és gairebé impossible que es repeteixi perquè les distàncies entre els clubs grans i la resta s’han eixamplat tant, que són inabastables.

I pel que fa al Leicester, hi ha una dada que no es té en compte i és que el Girona forma part del City Group i que aquest és un factor determinant. Ja es veurà què passa en els propers anys i si els resultats d’ara són flor d’un exercici i prou. Però, amb tota la logística i el suport del City al darrere, les anàlisis haurien de ser prudents.