La moneda de les terres catalanes

El doctor en Història, Miquel de Crusafont, 25 anys President de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics i des del 2001, director de l’anuari Acta Numismàtica, va ser present a la Biblioteca de l’Ateneu Les Bases, on va donar una interessant conferència sobre La moneda de les terres catalanes. Va explicar que de la moneda li interessa el vessant històric, perquè la història és la memòria col·lectiva. Afirma que els catalans no hem après del que ens ha passat: les escoles continuen sense fer una veritable història de Catalunya, i del poc que s’explica, comença als segles XVII-XVIII, quan l’estat català ja no existia. Per tant, la canalla que puja i la de fora, no en saben res del nostre passat. Si un país no es coneix difícilment se’l pot estimar. Si no se l’estima, difícilment la gent parla la seva llengua. El llibre que presenta és divulgatiu i fa servir la història com a instrument interpretatiu: a través de la moneda es poden saber i explicar més coses del país. Diu que els catalans som gent treballadora i tenaç, però ens falta aquesta memòria. Som bastant envejosos i no respectem les nostres figures. Ens manca confiança amb nosaltres mateixos. Recorda que a l’escola franquista no li van ensenyar absolutament res de Catalunya. Insisteix en què el més gros és que l’escola d’avui no ha avançat gran cosa. Assegura que el pecat fonamental dels catalans és el bonisme: «tenim uns bons nois, que si es morissin tots, el país faria un salt endavant». Ho té molt clar: «Cal ser més lluitador, la democràcia s’ha de defensar amb dents i ungles, per tirar endavant.»

«Quan podíem prendre decisions, la nostra història fa més goig que la que podem presentar des de 1714, quan passem a ser una colònia». A grans trets, esmenta la vinguda dels grecs al segle V abans de Crist amb moneda pròpia: Empúries i Roses. Diu que les tribus ibèriques recullen el llegat. Comenta l’etapa dels romans i la Tarragona imperial, així com les monedes visigòtiques i musulmanes. De Carlemany passa a la creació dels comtats catalans hereditaris, Urgell, Cerdanya, Pallars, Rosselló i sobretot Barcelona que de seguida delega en els bisbes de Vic i Girona la capacitat per encunyar moneda. Amb Ramon Berenguer I i Almodis els altres comtats comencen a rendir vassallatge. Esmenta les monedes fetes pels catalans des de la creació de l’estat català al segle X fins el 1714 quan va deixar d’existir. Recorda l’expansió cap Occitània fins a la batalla de Muret el 1213 amb la derrota de Pere I. La formació amb Jaume I, rei de Catalunya, Aragó i Provença, dels Països Catalans amb les incorporacions de Mallorca i València. L’expansió mediterrània cap a Sicília, Atenes i Castellroig amb Pere el Gran. Incideix en la creació de moneda municipal entre els segles XIII i XVIII en més de 80 pobles. El croat de Barcelona i el florí d’or com a moneda comuna als regnes catalans. Durant els Àustria es constitueix la primera república catalana (1640-1652), que va tenir per primer president Pau Claris. Dels Borbó al franquisme es produeix l’ocupació castellana. Com diu Crusafont, el conflicte entre el 1705 i el 1714 fou per als catalans, una veritable guerra contra l’absolutisme. «La gesta militar de defensa dels nostres drets és allò que els catalans celebrem cada any l’onze de setembre i no pas, com diuen alguns ignorants, la nostra derrota. Si celebréssim la derrota aniríem a dur l’ofrena floral a Felip V i no pas a Rafael de Casanova!»