La meva Setmana… laica

No, no cal que el govern em feliciti aquests dies. De veritat que no cal. De petit no calia, senzillament, perquè, com si diguéssim, tot això de la Setmana Santa, trista i avorrida i sacrosanta en tots els aspectes era d’obligat compliment amb penes d’infern si la gaudies més del compte o et foties un filet en divendres. Vaig arribar a odiar el batalla, tot i que per sort, he reconduït aquesta fòbia. La Setmana Santa la passaves com podies i prou. Gairebé era això, un calvari. Ara, per sort I sense gràcies a Déu, la cosa ha canviat. I ha canviat molt. Tant que ha canviat del tot.

La setmana, per als que ja no és santa, és un brutal pont de quatre dies, o més, que no pots pas deixar passar i que culminem amb mona i ous de pasqua. Que una cosa no ha d’anar renyida amb l’altre i podem sentir-nos padrins sense tenir fillols. I gaudir la vida sense passar pel sepulcre i anant directe a la resurrecció en vida que és el que de debò interessa. I no cal que ningun ens feliciti les jornades, sobretot perquè estem en un país laic i que així segueixi per molts anys i si pot ser per sempre més, amén. Ho dic això, que no cal que ens felicitin la pasqua, perquè just fa unes setmanes el Govern va felicitar públicament i oficialment el ramadà a la comunitat musulmana. Calia? No. Si és cert que som un país i una societat laica no cal ni calia. Que jo recordi per Nadal el Govern no va pas felicitar-nos el Nadal. Que una cosa és que tots el celebrem sense celebrar-lo i l’altra que el Govern el beneeixi. Per què beneir el ramadà doncs? És clar, per fer l’ullet a la comunitat musulmana. Pots respectar sense fer l’ullet. No ho trobo bé perquè ho trobo innecessari. I una cosa és que les diferents comunitats celebrin les seves coses i creences i una altra cosa és que els atorguem una benedicció que no toca. És allò mal entès de com tractar les cultures i comunitats nou vingudes. En alguns aspectes en diuen bonisme i en d’altres –i ho dic en un llenguatge molt nostrat– en diuen fer-los la gara-gara.

Se me’n refot la Setmana Santa com se me’n refot el ramadà o la celebració de l’any xinès o tutti quanti. I ho respecto tot, més faltaria. Però potser no cal fer segons quines proclames.

A veure si ara que havíem començat a sentir-nos bé i lliures els que volem la setmana aquesta més com un estop primaveral que no pas com una estació del viacrucis ara resultarà que, el nostre calendari vindrà emmarcat per altres efemèrides. I que tothom faci el que bonament li plagui sense que ningú oblidi com som. I com volem ser i com ens mirem i fem, en pau, la vida. I ara en prendre alguna cosa, que estic de vacances. Salut!