No ho tornaran a fer

En el garbuix de les negociacions, pressions, i tensions entre els partits independentistes i les entitats subordinades, es veu la batalla pel relat. Sempre, han tingut més en compte les aparences, la imatge, que el propi fons del tema. Molts embats, moltes declaracions solemnes, molta xerrameca, però al final, el gran fracàs.

Doncs bé, ara, amb unes noves eleccions a tocar, es veuen obligats a incrementar els grans anuncis i mantenir-se ferms en els objectius. Toca explicar que la llei d’amnistia era una reparació «obligada» per l’Estat, per tots els danys i penalitats sofertes. No hi havia motius de persecució de delictes perquè simplement havien volgut ampliar les llibertats donant noves veus als partidaris de la independència. Així, doncs, reconegut l’error, i reparat el dany, poden tornar enrere i agafar embranzida per «tornar-ho a fer».

Bé, tothom és ben lliure de somiar, fer trampes al solitari, llençar brindis al sol i fins i tot intentar tornar «portar a l’hort» un bon nombre de catalans i catalanes. Dit això, puc assegurar que «no ho tornaran a fer». No hi ha cap possibilitat de tornar a trencar les lleis fonamentals i repetir la jugada.

Pels qui no hagin entès ben bé de què va la jugada de l’amnistia, és una mesura de perdó, única i irrepetible, almenys per un període de molts, molts anys. I segurament per temes que serien molt diferents als viscuts i patits. Les lleis vigents, avui dia, castigarien amb duresa qualsevol intent de vulnerar les lleis fonamentals, sigui en el Parlament de Catalunya, sigui en qualsevol dels ajuntaments, consells comarcals o diputacions.

S’ha acabat jugar amb foc i pretendre sortir-ne indemne. És més, a diferència de 2017 en què la feblesa del govern Rajoy no sabia ben bé com actuar, ara, qui estigui al capdavant del govern central, sigui socialista sigui d’un altre partit o coalicions de partits, no esperarà ni un dia en activar l’article 155, per garantir el funcionament de la democràcia, en totes les institucions de Catalunya, i per descomptat, de qualsevol altre indret d’Espanya.

Això, va de democràcia i suposo que els partits independentistes han comprovat aquests dies i aquestes setmanes que a Madrid no es juga amb segons quines coses. Han trobat comprensió i ganes de resoldre la problemàtica per part del PSOE i altres partits, al voltant del pacte de govern, però no s’equivoquin, un partit de govern, ha de garantir els drets i deures de tots i cadascun dels ciutadans del país. I no es tolerarà una nova vulneració d’aquests drets, contra els qui es mantenen fidels als preceptes constitucionals.

En el 2017, una suma de factors, va fer creure que els partidaris de la independència que sumaven com a màxim un terç de la població de Catalunya, podien imposar-la sobre els dos terços que no la volíem, per negativa i impossible. El retard del govern Rajoy en deixar clares les coses va retardar la solució, però això no tornarà a passar. La reacció serà immediata, amb efectes ràpids i contundents contra qui hagi vulnerat els preceptes democràtics. Suposo que a les alçades en les quals estem, tothom ho té clar, encara que alguns llencin proclames que ni ells mateixos es creuen. No ho tornaran a fer!