Referèndum electoral

La proposta del president Pere Aragonès de pactar amb l’Estat un referèndum consultiu sobre la independència de Catalunya no ha estat acollida amb gaire eufòria, entre altres coses, perquè, en fer-la després de la convocatòria d’eleccions, sembla més un argument electoral que no pas una proposta que pugui prosperar.

La consulta proposada pel president es basa en el treball elaborat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre el marc jurídic en el qual es podria convocar un referèndum acordat amb el govern d’Espanya i aconsella fer-ho aplicant l’article 92 de la Constitució que preveu la celebració de referèndums consultius per decisions polítiques d’especial transcendència, que han de ser convocats pel Rei a proposta del govern i autoritzats pel Congrés.

El 2014 el Parlament de Catalunya va sol·licitar al Congrés la celebració d’un referèndum i va rebre una sonora negativa. És cert que llavors es demanava que s’apliqués l’article 150.2 de la Constitució i que es transferís a Catalunya la competència de convocar el referèndum, però en aquella ocasió va quedar clar que la majoria parlamentària espanyola no volia ni sentir a parlar de referèndums per la independència.

L’anunci que va fer el president Aragonès hauria sigut més creïble si no l’hagués fet a les portes d’unes eleccions i formés part de la negociació amb el govern central, com ho ha estat l’amnistia, sabent que les forces constitucionalistes o unionistes no acceptaran mai de bon grat que es faci un referèndum d’aquest caire, encara que sàpiguen que puguin guanyar-lo.