Els electrons de l’Orriols

Per qui ho hagi oblidat de les classes de secundària, un electró lliure és un element separat de l’àtom movent-se lliurement per la xarxa cristal·lina. Han sortit del nucli, van a la seva, però tampoc es poden separar massa d’allà d’on provenen. Un polític de Bagà, Pep Llamas, és una d’aquestes partícules subatòmiques de la física trasplantada a la política. Ara és regidor a Bagà per un grup «independent», exconseller comarcal i excoordinador de Junts al Berguedà. Si comptem el seu temps al Vallès Occidental haurà passat per totes les mutacions convergents des que Pujol i uns quants més van fundar Convergència a Montserrat aviat farà cinquanta anys. Al moment de lliurar aquest article anaven sortint més corpuscles negatius d’aquests a Berga i Manresa.

No és una anècdota ni un breu a una pàgina de diari. Al 2.027, persones com ell, provinents d’entorns dretans (independentistes i/o oportunistes), formaran part dels escamots de candidats municipals a les properes eleccions per Aliança Catalana. L’home que en una nit electoral em va fer unes declaracions per televisió com a candidat no adscrit a alcalde, fent a la vegada d’interventor de Junts per les europees, tancarà la llista de Silvia Orriols al Parlament de Catalunya. En aquest espai polític, ara buit o desocupat, es jugaran moltes partides en els propers temps, la primera el 12 de maig, el dia de les eleccions catalanes.

A Espanya (inclosa Catalunya) fa temps podem anar comptant quantes persones voten a un partit d’extrema dreta, radical i populista. Son els de Vox. Ara sabrem quantes persones ho faran per un partit ètnic, contrari a la migració (sobretot els magrebins) i excloent. Defensors de les essències reals o fabulades des de temps de Guifré El Pilós, enterrat a prop d’on fa mesos l’alcaldessa té el seu despatx. Crec necessari saber si la ripollesa, Jordi Aragonès i els seus acompanyants tenen suports suficients per tenir escons a la Ciutadella.

Els seus discursos anti-musulmans son interessats, exagerats i inflamats. Volen generar temença en grups de ciutadans amb dificultats per entendre el món mestís d’avui. Enfront d’ella les esquerres no gosen o no saben entrar a fons en aquest tema més enllà de posar i posar-se cinturons sanitaris o de castedat. El lema popular d’Aliança Catalana l’escolto en moltes persones del meu entorn proper: «en algunes coses estic d’acord amb l’Orriols». Ara només caldrà esperar a comptar vots d’aquí a un mes.

Li auguro tres determinants diputats com els set de Junts a Madrid. Els voldrà Puigdemont? Abans del seu del tot o res estava ben segur del transvasament de paperetes juntaires cap a la batllessa irredempta. L’èpica esbravada des del Vallespir restarà potència a l’aparició de la dreta dura independentista. Em resisteixo a dir feixista a ningú contemporani. Els feixistes eren els seguidors de Mussolini, falangistes la seva versió espanyola en temps de Franco i els nazis eren els seguidors de Hitler. Pels d’ara caldria trobar-hi altres noms menys banalitzats.