El Lluçanès rima amb lluç

De tots és sabut: el nom d’aquesta comarca prové de la romànica vila de Lluçà, un racó de país amb la pau de les rieres d’avui, silents per la manca d’aigua discorrent per les seves lleres. Consti que no vull ofendre amb el títol a cap dels ciutadans d’allà en vincular-los nominalment al peix blanc més popular de la meva infantesa. Tampoc vull avorrir el lector amb un tema tediós com és la creació fallida d’una comarca catalana. Tot és un indicador molt evident d’un patró en la forma de fer les coses en clau pública. Shakespeare té una comèdia amb un títol escaient: «Molt soroll per no res». És el resum del projecte contra l’aconseguit d’un anhel històric mal acabat i dividit en dos.

Són del Lluçanès tretze pobles en total. La nova (no) comarca administrativa ha quedat (de moment) només amb vuit. Els altres cinc com Sant Feliu Sasserra del Bages o Santa Maria de Merlès del Berguedà van rebutjar formar-ne part en diferents estadis inicials. I de seguir així podrien arribar a ser la paritat entre els decidits a ser-ne i els que no. Olost de Lluçanès farà un nou referèndum per decidir sortir-ne i tornar a Osona. Confiem que els osonencs els vulguin readmetre si opten pel no. En quedarien només set o dit d’una altra forma, serà mitja comarca.

De fet, no és ni oficial. Com a pas administratiu previ només és una mancomunitat mentre els seus promotors veuen com se’n surten. Es van marejar quan van veure el poc interès d’alguns ciutadans, però van prémer l’accelerador legislatiu. Tot i obtenir 81 vots en la llei presentada al Parlament, cal assenyalar el projecte amb una autoria sobretot d’ERC i els dirigents més directament implicats com l’actual delegada de la Generalitat o la diputada Alba Camps. Tots els projectes massa identificats amb un o dos partits corren el risc de declinar quan hi ha canvis de govern. De les eleccions del 12 de maig en podria sortir de nou guanyador el socialista Salvador Illa. El PSC va votar-hi en contra l’any passat, podrien fer declinar aquest procés i els pobles lluçanesos tornar-se a repartir entre les comarques del voltant.

L’hemeroteca mostra als líders d’aquesta nova divisió política entusiasmats en tots els estadis passats des del 2.015. Tot i comptar ara amb un 40% de pobles sense interès a ser-hi van optant per la manca d’autocrítica i segueixen venent les bonances d’aquesta nova demarcació. No faré populisme de columnista, però és evident la superficialitat en crear-la a mitges i l’absència de cap dels avantatges promesos, llevat dels emocionals o promeses d’un futur millor.

Corrent pels camins catalans es poden trobar comarques ocultes candidates per tot arreu. Altres creades tot mostrant la seva artificialitat operativa o geogràfica per decisions preses en un moment o un altre. Sempre he defensat al Berguedà enquadrat a la província de Girona en lloc de la de Barcelona. Si és que hi ha províncies d’algú. Mirin els mapes. Provin de fer-hi ratlles al seu gust. Tot encaixa un cop t’habitues.