L’Alternativa, té alternativa?

A la Sabina li encantava la música, especialment la sarsuela, i la poesia. Escrivia al menjador de casa, un petit i vell pis de lloguer del carrer de la Canal, just a tocar de la plaça de Puigmercadal. Hi va anar a viure el 1960; ho tenia a pocs metres dels magatzems Jorba, on havia treballat de dependenta. Hi era feliç, fins que l’estiu del 1992 va aterrar la Festa Major Alternativa a pocs metres de la seva finestra. Ella, ho definia com el seu malson anual. Massa dies, lamentava, amb l’escenari i els altaveus davant per davant del seu pis, sonant fins ben entrada la matinada, i, a sota, un lavabo improvisat que regalimava des del seu portal carrer avall. La paradoxa es produïa en el dinar familiar de festa major, on ella s’adormia després de nits en blanc, mentre que als nets se’ns tancaven els ulls perquè, precisament, igual que més de mitja ciutat, havíem fet el tronera davant de casa seva per escoltar Dusminguet, Plouen Catximbes o Che Sudaka. 

L’Alternativa era i és part de la festa major, però no és la festa de tots. Igual que altres veïns, durant anys, la Sabina va fer arribar queixes a l’Ajuntament que no van tenir resposta i, els darrers anys abans de morir, resignada, va optar per marxar a dormir en un hotel de la ciutat els dies de concerts. Ella ja no hi és, però la mala conciliació del veïnat amb l’Alternativa segueix; no és tema nou, no ha aparegut ara com un bolet arran de la petició de la comunitat de propietaris de Can Jorba a l’Ajuntament perquè no autoritzi la pròxima edició a Puigmercadal i l’amenaça de portar-ho als tribunals. 

A tot arreu hi ha gent que aguanta atraccions de fira davant de casa i concerts de la festa del barri, però també hi ha qui diu prou. I, si hi intervé la justícia, aquesta sol resoldre a favor del descans. Ha passat amb els balls d’estiu al Passeig i els concerts de Patum, i l’Alternativa té molts números de ser la següent. Trasllat? Les reaccions van des del drama fins a considerar-ho un atac personal. Qualsevol esdeveniment normal hauria d’estar preparat per mutar i per a un canvi d’ubicació. A la FMA, però, com ha demostrat en els seus més de trenta anys, l’etiqueta que menys li escau és la de normal. Manresanisme en estat pur. La festa va néixer com quelcom trencador i autogestionat i, amb connivència del consistori, que ja li anava bé que li omplissin un buit, s’ha convertit en un monstre que s’ha apropiat d’un espai, amb el que ha format un vincle, una simbiosi tan perfecta, que fa que, a la pregunta «L’Alternativa, té alternativa?», la resposta s’apropi més al no, que al sí.