Dos anys d’oposició veïnal fan perillar la continuïtat de la Festa Major Alternativa de Manresa

La Festa Major Alternativa de Manresa està pendent d’una petita comunitat de propietaris de l’edifici de can Jorba que pot fer perillar la seva continuïtat a la plaça del Puigmercadal. Fa dos anys que els veïns van començar a fer passes per aconseguir que la festa marxi d’aquest emplaçament en considerar que els vulnera drets bàsics com el del descans.

Els veïns van presentar una instància a l’Ajuntament perquè no autoritzés la celebració de la Festa Major Alternativa de l’any passat a Puigmercadal exposant com a motiu que els concerts que s’hi fan sobrepassen els decibels permesos. La festa es va poder fer, però, a canvi, després d’una reunió entre l’Ajuntament i l’organització de la FMA, es va posar un limitador a la plaça per ajustar el soroll i es van ajustar els horaris en relació amb altres anys. Els veïns no en van tenir prou i van aprofitar la festa major per mesurar els decibels a la plaça mitjançant una empresa especialitzada en el tema. Els resultats els van presentar a finals d’any a l’Ajuntament, a qui han demanat, de nou, ara amb assessorament legal, que no autoritzi la pròxima edició. En cas contrari, estan disposats a portar-ho als tribunals. L’Ajuntament ho està estudiant.

Per part dels responsables de la festa, aquest dimarts a la tarda han aplegat més de 150 persones a la plaça del Puigmercadal per anunciar que l’Alternativa no té cap intenció de marxar-ne i per exigir al consistori que es posicioni i que cerqui la manera de «canviar la legislació perquè es pugui mantenir» perquè «aquesta responsabilitat no és nostra». Al seu entendre, «emparar-se en què és una qüestió tècnica és covard».

Demanen «una reunió urgent amb l’alcalde»

Rere una pancarta amb el lema «No hi ha Manresa sense l’Alternativa», han parlat tres membres de l’organització. Maria Oller, ha recordat els orígens de la festa, la primera edició de la qual es va celebrar el 1992, i n’ha destacat que ha esdevingut un referent de l’autogestió. La cantant Maria Ribot, ha remarcat que «forma part del patrimoni cultural manresà», i l’activista Berni Sorinas, ha anunciat que «estem disposades a plantar cara» i que faran diverses accions per demostrar-ho, alhora que ha reclamat «una reunió urgent amb l’alcalde Marc Aloy», amb la petició que sigui un tema que «no es deixi en mans dels tècnics sinó dels polítics». En aquest sentit, ja en declaracions directament a Regió7, Marc Garcés, també de l’organització de l’Alternativa, ha avisat que «l’Ajuntament sap que això li passarà factura políticament. Crec que és conscient que tocar la festa que més manresans i manresanes se senten seva no els sortirà políticament ni electoralment de franc. Té conseqüències. És com si es deixés de celebrar la Fira de l’Aixada per una mala gestió del govern».

Abans de les declaracions, hi ha hagut una ballada bastonera de Van del Pal i, per acabar, l'actuació de la geganta la Fadulla i dels Tirallongues, que han aixecat un pilar.

«No està encara als jutjats»

Sorinas ha puntualitzat que «el que hi ha ara és una única comunitat de propietaris molt concreta» i «una comunicació cap a l’Ajuntament de Manresa dient que està disposada a posar una demanda perquè no es pugui fer la Festa Major Alternativa. No està encara als jutjats. No hi ha cap demanda interposada a escala legal. Hi ha una amenaça i un Ajuntament que, davant d’aquesta amenaça, recula. En aquest sentit, li demanem que s’envalenteixi i que prengui partit».

Demanat per aquest diari, l’Ajuntament ha explicat que va rebre «a finals d'any una sol·licitud d’una comunitat de veïns en relació amb el desenvolupament de la darrera FMA», que «es tracta de la sol·licitud d’un privat (no és un document públic)» i que «s’està estudiant per part dels equips tècnics i jurídics».

També convidats a dir-hi la seva, els veïns implicats han declinat fer cap declaració.

Sorinas ha posat en relleu que, després de més de trenta anys, «no hi ha cap pàgina negra de la història de Manresa que es pugui escriure a la FMA. Ha de quedar claríssim. No s’entén que es vulgui treure de la plaça una cosa que mai no ha portat cap problema». A banda, ha alertat que treure-la del centre de Manresa per un tema de contaminació acústica obre «una veda molt perillosa a treure la cultura populars dels carrers».

Preguntat per aquest diari, ha explicat que hi va haver una primera reunió informativa amb l’Ajuntament «on se’ns va explicar aquesta amenaça». Ha insistit que «qui governa no es pot emparar en excuses tècniques per no prendre una decisió política».

Oller ha avançat que ja estan muntant l’edició del 2024 «i la tirarem endavant. El nostre objectiu és que se celebrarà a la plaça del Puigmercadal», ha afirmat. La gent que l'envoltava repartida per les escales de la plaça li ha aplaudit la contundència.

El precedent de Berga

Sobre el precedent de Berga, en què un jutge va obligar a suspendre de manera cautelar els concerts de Patum de la plaça Cim d’Estela o a finalitzar-los, com a màxim de tard, a la 1 de la matinada, i a no superar els 80 decibels, Sorinas ha puntualitzat que «allò ho organitzava l’Ajuntament i això, militants, que és tota aquesta gent d’aquí al darrere», que s’ha mostrat convençut que farà el que calgui «per defensar el nostre espai». Ha considerat que són casos diferents i ha acabat la convocatòria amb un «ens veiem a la plaça».

Subscriu-te per seguir llegint