Milers a la platja, però ni idea

Els darrers dies han arribat a les platges del nord del país dues grans avingudes d’animals marins que han quedat estesos a la sorra formant imatges espectaculars; a molts punts de l’Empordà hi han arribat, principalment, exemplars de pelagia noctiluca, més coneguda com a medusa lila, i també agrupacions de velella velella, tradicionalment anomenada Barqueta de Sant Pere; a la Selva l’arribada ha estat gairebé exclusivament d’exemplars d’aquesta darrera espècie, que ha format franges de color blau molt vistoses just on moren les onades. En tots dos casos, els badocs s’han posat les botes fent fotos, i gairebé a tot arreu on se n’ha donat la notícia s’ha parlat incorrectament d’arribades de meduses. I com sempre que passen aquestes coses, els experts consultats han explicats vaguetats purament especulatives i vaticinis a l’atzar sobre si això anticipa un estiu ple de noves avingudes causades pel canvi climàtic. En realitat, tot i que podem veure tots aquest animals amb els nostres propis ulls, no tenim ni idea de què fan ni perquè, principalment perquè hi ha diners per a tota mena de coses, però no per investigar la vida marina que tenim a un pam del nas. Sí que sabem que les pelagia ens piquen i que les barquetes no són meduses, sinó uns organismes increïbles creats per pòlips d’hidrozou molt especialitzats que inicien el seu cicle vital al fons de sorra, pugen a la superfície, s’agrupen i construeixen un organisme comú amb una vela inclosa per poder ampliar el seu radi d’acció i amb uns tentacles i un estómac que alimenten el col·lectiu captant i digerint zooplancton. Són arquitectes biològics d’una sofisticació extrema, i no sabem gairebé res del que fan allà dins, mar enllà. Quan arriben, fem fotos. Ja està.