I Queralt quan?

Des de l’any 1974, el penúltim any de la dictadura militar franquista, l’Ajuntament de Berga és propietari de tots els edificis de l’hostatgeria i moltes més construccions queraltines, cap dels ajuntaments de la democràcia s’han pres mai seriosament fer, no solament quelcom per Queralt, sinó una mínima cosa. El darrer alcalde de Berga de la dictadura militar espanyola, Joan Noguera Sala, i el capellà custodi del santuari, el sempre recordat i enyorat mossèn Josep Ballarín varen acordar la partició dels edificis del santuari de Berga; per l’Església catòlica quedava la nau de l’església i el campanar amb els seus annexos, per l’ajuntament de la ciutat de Berga la resta... Avui cinquanta anys després, el que és de la parròquia de Berga i bisbat de Solsona fa tot el goig del món, mentre el que pertany a la municipalitat de Berga no hi han fotut, quasi, ni una teula nova...

Fa poc vaig veure en un mitjà de comunicació berguedà que enguany farien les obres per portar l’aigua al nostre santuari... la primera comissió pel tema de l’aigua a Queralt és de l’any 1916... i res de res. Com pot ser que al segle XX el que havia estat el segon santuari de Catalunya, després del de Montserrat no té encara aigua potable, clorada com hi ha d’haver a tot arreu... serà per allò de què Berga és diferent o Berga és com és...

Tothom que ha passat per Queralt com l’escriptor Josep Pla que va dir que era el mirador de Catalunya o Joan Perucho... en diuen meravelles del lloc i de les vistes, però els poders públics municipals de la democràcia no s’han pres mai seriosament el que significa i és Queralt. Fa tota la pena del món veure la deixadesa dels edificis i construccions queraltines propietat exclusiva de l’Ajuntament de Berga; mentre que els edificis de l’Església catòlica estan perfectament adequats al ministeri que han d’exercir. L’ascensor inclinat funciona quan pot o vol, l’aigua dels serveis quan n’hi ha ... i fa tristesa veure quan surts de l’ascensor al santuari el que et trobes...

Portar aigua corrent, normal clorada i que sigui apte pel consum humà pot ser una bona cosa, veurem si arriba aviat, abans de les pròximes eleccions municipals i algun dia potser, algun ajuntament democràtic de Berga es prendrà seriosament adequar els edificis municipals queraltins al servei que han de fer al segle XXI. Perquè si Queralt fa pena, està deixat brut i de tot... que pensaran els forasters que pugen a visitar el santuari marià de Berga. Mossèn Ballarin va encarregar fer la façana i el campanar de Queralt a l’arquitecte Josep Antoni Coderch de Sentmenat (un dels més importants arquitectes catalans del segle XX) però les autoritats locals encara és l’hora que facin posar una placa al santuari explicant l’autoria de la façana... en fi que arribi l’aigua, adequada per beure, com a mínim serà una mostra, primera mostra, de l’interès municipal pel santuari de Queralt, què és el primer lloc per atraure turistes i gent a Berga i comarca.