El Pi Jove de Campllong

Fa pocs anys arran de la festa del Pi de les Tres Branques que es fa pel juliol, una colla de joves (independentistes) van armar cert enrenou dient, com si haguessin estat ells, qui havien descobert el Pi Jove i encara viu que també tenia tres branques. El Pi de les tres Branques, era conegut i potser venerat per petites minories locals abans de la poesia de mossèn Jacint Verdaguer, però si no hagués estat pels seus versos, mai no haguera assolit el renom de què actualment gaudeix.

El llibre de El Calaix de sastre del baró de Maldà ens demostra que s’hi van fer excursions, i, fins i tot, que ja era conegut el Pi Jove l’any 1810 com explica en el seu dietari. Ventura Gassol, reconegut poeta, que després seria conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Francesc Macià, al qual acompanyaria en els seus anys d’exili a causa de la dictadura de Primo de Rivera, va parlar a l’aplec del Pi de les Tres Branques de l’any 1921 de "la llibertat que ha de tenir una pàtria que tingui aquest cel i aquelles muntanyes"; del Pi vell ja mort diu: "...no ha vist la reparació dels oprobis fets a la pàtria, ja ho veurà el seu hereu, l’altre Pi de les Tres Branques que ha nascut més enllà de la muntanya (el Pi jove)..." i glossant la celebració de la missa de campanya sota el Pi afirma que "Déu és amb nosaltres i en la nostra causa" i acaba demanant a Antoni Sansalvador, propietari aleshores del Pla de Campllong, que, com fou cedit a la Unió catalanista el Pi de les tres Branques, "ara ell cedeixi el petit (Pi de les Tres Branques) a la Mancomunitat de Catalunya", i que "la Federació de Joventuts del districte (electoral de Berga) demani a la Mancomunitat que en faci la consagració solemne: ...aquell dia dansant al volt del Pi petit li cantaran amb en Maragall: Pluja, sol, davalla –els xics es fan grans– amunt jovenalla. El dia del nostre alliberament fent una sardana al volt del Pi major mort florirà de bell nou a semblança d aquests bastons secs que Déu feia florir a les mans dels vels patriarques en senyal de la seva virtut. I que si no, en faran una foguera a dalt del Cim d’Estela, i el que ara són tres soques mortes seran tres columnes de foc vives que abrandaran el cel de la pàtria".

En fi i com dic sempre s’ha de llegir, anar als arxius i anar fent... Per cert, la titularitat dels terrenys on hi ha ambdós pins, crec jo, no s’ha practicat mai al Registre de la Propietat de Berga la inscripció de les seves titularitats a favor ni de la Unió Catalanista ni de la Mancomunitat de Catalunya. Berga és com és.