La Patum als diccionaris

Sempre m’ha sobtat el que els diccionaris catalans diuen de la Patum, realment és molt sorprenent i crec que és una bona errada de la qual quasi tots han copiat sense citar la font. Quan estudiava els darrers anys de batxillerat, durant un parell de cursos em va entrar molta afició a fer els mots encreuats del diari barceloní, aleshores tot era –llevat d’algunes esqueles– en castellà, La Vanguardia Española. Sovint sortia la paraula Patum en una versió del diccionari del mestre Pompeu Fabra, clar la primera vegada no em va quadrar gens, clar, ni a mi ni a molta gent... però un cop sabut la definició que ens feien cercar era la Patum sempre més la vaig encertar. Comprovada la seva errada no hi vaig tenir mai més cap problema en resoldre aquest mot. En Pompeu Fabra de la Patum en diu: «Figura d’animal fabulós que es fa sortir a les processons i festes populars. La Patum de Berga / Dit d’una persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits reals i presents». Això era a la primera edició de l’any 1932 de la que tots han copiat sense citar la font... així anem...

El Diccionari General de la Llengua Catalana de Josep Miracle, comissió d’homenatge a Pompeu Fabra editorial El Llamp de l’any 1993, recollia bastant semblant definició: «Figura d’animal fabulós que es fa sortir a les processons i festes populars / Dit d’una persona que aparenta uns mèrits que no té».

Diccionari Alcover Moll explica: «Entremès típic de la ciutat de Berga, format per un conjunt de personatges i figures que evolucionen per la plaça seguint diferents ritmes i melodies, la tarda del dia del Corpus i la del diumenge immediat. / Persona curta d’enteniment o mancada de formalitat, però que té pretensions d’intel·ligent o de formal (or.); cast. ‘fantoche’». Mossèn Alcover i en Moll la varen encertar.

Gran Enciclopèdia Catalana : «Figura de cartó, etc., que representa un animal fabulós i que hom treu a les processons i les festes populars».

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: «Figura que representa un animal fabulós, que es fa sortir a les processons i a les festes populars. / Persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits reals i presents». Una institució plena de patums.

Quan es copia, sense investigar, però sobretot sense citar la font passa el que passa. Esperem que algun dia deixin de confondre la Patum amb la Guita, la Guita és un dels entremesos de la Patum que hi ha moltes més coses com: Turcs i Cavallets, Maces i els angelets, dues parelles de Gegants, vuit Nans, una Àliga i ara dues Guites la tradicional i la Boja, els Plens i es fan Tirabols... en fi, com deien abans que Déu i faci més que nosaltres, La Patum no és cap animal, és l’antiga Butlla que es fa des del segle XVII per Corpus a l’antiga Vila Reial de Berga, després de la tercera Guerra Carlina fou concedit el títol de ciutat. Es fa Patum quan hi ha celebracions dedicades a la Mare de Déu de Queralt... quan el poble està content, també com a la fi de la Guerra contra Napoleó, per les Guerres carlines i fins i tot per la visita dels reis de la casa de Borbó a Berga: Alfons XIII i el seu net Joan Carles I, ah (!) i fins i tot es va fer Patum per la visita del dictador militar General Franco a Berga.