El Baró de Maldà i Berga

Cap a l’any 2000 vaig fer el meu primer article sobre els tres llibres de Calaix de Sastre fets pel Baró de Maldà dedicats a Berga. Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró, era un ric barceloní amb terres i arrels berguedanes. Del 1808 fins a la fi de la guerra contra Napoleó va passar a residir a Berga al Palau Peguera de la plaça berguedana de sant Joan. Són els volums VII, XIX i XX. Per saber de la Berga de principis del segle XIX cal llegir els seus llibres Calaix de Sastre del que l’intel·lectual i polític Max Canher es va cuidar de fer-ne l’edició d’uns quants dels seus volums a l’editorial Curial de Barcelona. L’altre dia, en una de les llibreries de Berga, parlant amb el seu llibreter li recomanava que caldria poder disposar dels llibres del Baró de Maldà per a la venda, va dir-me que miraria de fer els possibles per poder tenir en el seu establiment aquesta obra. Cosa que li vaig agrair molt.

El 4 de juny del 1809 va dir que els gegants de la La Patum «...com malalts –i tots ja en son modo malalts de cos, d’esperit, i també de pecúnia– , no han eixit a ballar, corrent los carrers de Berga, en prova que no anaren al davant de la processó del Corpus de la parròquia ni els cavalls cotoners ni el Patum, que aquí ne diuen d’un gran Tabal, reservant-se tota esta bulla per lo temps se sosiego i tranquil·litat...» Tampoc es va treure els elements de la Patum a la processó de l’any 1811. A l’any 1813 Corpus, va ser el 17 de juny, diu «... s’ha fet la processó del Corpus de la parròquia, més no hi ha anat al principi la Patum, i així tampoc lo gegant i la gegantessa amb la mulassa i els cavallets, ni tampoc los diables disparant coets, corrents, com es deia antes qui hi anirien, més per massa gasto no ha èxit res de tota esta bulla. El 24 diu a quarts de cinc ... la molt lluïda processó del Corpus d’esta església de sant Joan, no vista en estos quatre anys per motiu de la revolució, ... havent acudit antes a la plaça lo trompeter i los quatre Jinetes militars a cavall, seguint-los la tropa d’estos cadets, com en les dos altres processons de la parròquia i sant Francesc ... ...I en tot el dia com la pólvora tota és necessària per matar gavatxos ... no s’ha oït en les processons de Corpus, los disparos d’escopetes, coets, piules com antes, ...»

Però l’absència de la comparseria Patumaire pels carrers de Berga va arribar a la seva fi, el 18 de juliol del 1813, després de rebre les notícies de la presa de Saragossa i la fugida dels francesos d’Osca «...en est matí ha assistit lo Magnífic Ajuntament a l’església de sant Francesc per cantar lo Te Deum després del solemne ofici... acompanyats, lo senyor batlle i regidors, del Patum i la Mulassa al davant allargant-hi bé lo coll, sabent algo a fantasmagòrica ... en la nit, entre tota la bullícia de gent en lo pas del Patum, los diables i la mulassa tirant coets amunt i avall de la plaça de sant Joan carrer Major, corria la plausible notícia de ser-nos rendida Tortosa».

De les informacions recollides pel Baró de Maldà podem assenyalar de la Patum hi havia: els gegants (una parella), la mulassa (la Guita Grossa), els cavallets (els actuals Trucs i Cavallets), el Tabal que li diu el Patum, i els diables eren els elements festius que figuraven a les processons del dijous i diumenge Corpus. Parla, també el Baró, del santuari de Queralt i fins i tot del Pi de les Tres Branques i explica que n’hi havia dos, un de vell i un altre més jove.