Una història inèdita de la Dictadura

A finals dels anys 50 del segle passat en plena dictadura franquista a Manresa la ciutat era grisa i miserable. No cal dir que l’únic mitjà escrit de l’època, el diari falangista Manresa, repetia les consignes del règim, explicava històries d’un Madrid aliè a la vida quotidiana de la població, publicava edictes, però les notícies locals brillaven per la seva absència. Tan sols hi trobem fets diversos o successos com s’anomenaven aleshores, contínues referències a les festes polítiques que celebrava el feixisme o d’altres de caràcter religiós. Així, no és gens estrany que el que passava als ciutadans normals i corrents no tenia cap mena de reflex ni transcendència ni a la premsa ni a Ràdio Manresa, dirigida en tots dos casos per elements falangistes plenament identificats amb el franquisme. Fa uns dies em van explicar una d’aquestes anècdotes que esdevenien a la ciutat, sense, però que la població en tingués cap mena de coneixement. En aquells anys hi va haver una onada immigratòria procedent de diversos punts de l’Estat espanyol, amb ciutadans expulsats de la seva terra on no podien guanyar-se la vida, que van fer cap a Catalunya. Una d’aquestes famílies immigrants anomenada Rubio, procedent de Cuenca, es va establir al carrer De Serarols de Manresa, en ple barri antic. Eren tres germans, que com tants d’altres, van haver de passar la seva infància al carrer, ple de brutícia, on sense altra alternativa havien establert la seva zona de jocs.

Amb la colla de vuit companys, els agradava arribar fins a la riba del riu Cardener, després de baixar per la claveguera de l’antic torrent de sota la via de sant Ignasi. Un dia, fent la tradicional ruta, en un indret del Passeig del Riu van veure des de dalt una caixa amagada en el mur que sobresortia de quan havien fet l’antic passeig. A base d’anar-li tirant pedres es va trencar. La van descriure com una caixa de morts petita, amb la intenció inicial de veure si en sortien els ossos. Quan es va trencar del tot, sorpresos, van veure que contenia bitllets de curs legal. Van agafar cordes i els més grans s’hi van acostar per agafar-ne uns quants. Amb els diners, van decidir anar a Ciclos Cantarell, situat al número 7 de la carretera de Cardona (a la dècada dels anys 80 del segle passat van passar al carrer Cardenal Lluch), per tal de comprar-se unes bicicletes. El propietari molt estranyat va notificar el fet a la Comissaria de la Policia Armada. Per ordre del temut Valiente, assot de demòcrates, estraperlistes i contrabandistes, els policies es van presentar de nit a casa d’aquesta canalla per tal de conduir-los cap a la Comissaria i interrogar-los. A base de bufetades, tal com descriuen alguns dels afectats, van confessar els fets i on havien quedat la resta de bitllets. A partir d’aleshores la Policia se’n va fer càrrec, van recuperar els bitllets, però no sabem què se’n va fer. De moment, al Govern Civil no hem trobat constància que comuniquessin els fets a les autoritats pertinents. No cal dir que ni Ràdio Manresa ni el periòdic Manresa no van informar absolutament de res, sobre l’esmentat succés. Tan sols sabem que un dels nois protagonistes, va comentar que la policia els havia insinuat que els bitllets en qüestió procedien d’un botí de l’atracament d’un banc o empresa gran, que els autors havien amagat a la vora del riu. Ningú sap fins ara, de qui es tracta ni qui van ser els presumptes lladres.