Sant Jordi i eleccions

Dimarts passat, el dia de Sant Jordi va lluir de forma notable. És una data que a tot Catalunya té un relleu extraordinari, tal com es va poder comprovar una vegada més. I aquest any amb poca pluja, tot i que amb força fresca a estones i a molts indrets, la diada que combina les roses i els llibres va repetir allò que promou anualment: fer evident que encara que es tracti d’un dia laborable Sant Jordi és sempre una autèntica celebració popular. La demostració es va poder veure a Manresa mateix, perquè caminar per qualsevol tram del passeig de Pere III, entorn de les parades de llibres i de roses, era ben difícil per la quantitat de gent que hi havia, especialment a la tarda i al vespre. Els editors i llibreters ja diran si durant la jornada la venda de llibres ha estat prou satisfactòria, comparada amb la d’altres anys. Però allò que sí que és cert és que per tot el país es va produir altre cop el miracle de la celebració d’un dia àmpliament festejat, encara que no estigui marcat en vermell al calendari. I tot plegat malgrat que aquests dies s’ha sabut també, encara que sembli sorprenent, que només queda un sol productor de roses autòcton a Catalunya, i que, per tant, la gran majoria de les roses que es van vendre a totes les parades d’aquest 23 d’abril havien estat conreades fora del nostre país.

Entrant en un terreny directament polític cal recordar que ja falta molt poc per les properes eleccions catalanes, convocades per al diumenge 12 de maig, d’aquí a dues setmanes. Com és habitual, davant d’unes noves eleccions cada partit que hi participa intenta reforçar la seva personalitat política específica, procura destacar el seu programa i alhora discutir o menystenir els arguments i les propostes dels seus contrincants. Però sovint, acabada la contesa electoral hi ha la necessitat de fer acostaments entre qui han estat rivals abans de les eleccions, sobretot si s’han de fer coalicions per arribar a governar conjuntament. Ningú no pot estar segur dels resultats del 12 de maig, però sembla del tot evident que no és possible que cap partit arribi a la majoria absoluta, tot i que caldria esperar que més del 50% dels diputats elegits provinguin de formacions polítiques declaradament independentistes. S’haurà de negociar, doncs, qui formarà part del nou govern de la Generalitat, qui el presidirà, etc. Seria força decebedor que els partits catalans, altra vegada, s’entrebanquessin de nou en l’estira i arronsa de les picabaralles habituals.

En l’àmbit estatal, la sorpresa d’aquests dies van ser les declaracions de Pedro Sánchez, actual president del govern espanyol, en el sentit de plantejar-se la possibilitat de deixar el càrrec a causa de les acusacions de corrupció que el grup d’extrema dreta Manos Limpias ha llançat contra la seva muller, Begoña Gómez. Però molt probablement no hi haurà cap dimissió: la mateixa fiscalia de Madrid ja ha demanat que s’arxivi la investigació judicial contra l’esposa de Pedro Sánchez perquè no hi ha trobat indicis de delicte. Així, doncs, tot haurà estat un sotrac polític promogut per grups ultradretans als quals importa ben poc la veritat i que han quedat en una situació incòmoda perquè esperaven fer entrebancar públicament el màxim dirigent del PSOE i no sembla pas que ho hagin aconseguit.