C-16 i C-55, complementàries sí, alternatives no

El dilluns 1 d’abril, en plena operació tornada de Setmana Santa, Catalunya Ràdio, a les 9 h, va connectar en directe amb el Sr. Ramon Lamiel, que, del 2021 ençà, és el director del Servei Català de Trànsit.

En resposta a les preguntes que el periodista li va fer, el Sr. Lamiel va parlar de les vies que es preveien problemàtiques per l’increment de la densitat de trànsit, i va enumerar l’AP-7, la C-32, i la C-16, entre d’altres, aquesta última fent referència al tram Berga-Cercs, però en cap cas va esmentar la C-55. De la C- 55 ni paraula. No és que aquell dia la C-55 tingués problemes, és que els té tot l’any entre setmana, però, és clar, això no afecta els caps de setmana, les vacances ni l’operació tornada.

Pot ser perquè no esperaven dificultats, pot ser perquè els habituals col·lapses ja no són notícia, o pot ser perquè no convenia parlar-ne. Jo m’inclino per l’última opció. I per què penso que és l’encertada?, doncs perquè, si el Govern de la Generalitat de Catalunya ja havia fet pública la negativa a desdoblar 2+2 la C- 55, com va anunciar aquest diari el passat 28 de març, no seria el director general de Trànsit qui informés a tot Catalunya que aquesta carretera continua essent, des de ja fa massa anys, una de les més conflictives del país.

Si això és el que no va dir, el que sí va dir és que, de forma excepcional i per primera vegada a l’autopista AP-7, s’habilitarien dos carrils més en sentit Barcelona, per a facilitar la tornada de vehicles. Que amb aquesta mesura preveien que un 15% dels vehicles es desviarien de la seva calçada a la de sentit contrari, per a utilitzar aquests dos carrils addicionals.

Això representa que d’una via de tres carrils per sentit passarien, de forma excepcional, a cinc carrils en una de les direccions, i que aquests dos carrils de més reduirien la densitat del trànsit en un 15% la via a descongestionar. Avui en dia la I.A. i els algoritmes matemàtics són el que la bola de vidre a una pitonissa. O hi creus o no hi creus, i si l’encerto l’endevino.

Fent una aplicació d’aquesta teoria de la bola de vidre, i com podria dir Grouxo Marx, «si aquesta teoria no li convenç en tinc moltes altres», a la C-55 i la C-16, resultaria que dels 35.000 vehicles/dia que circulen per la C-55, aproximadament uns 17.500 v/d per sentit, només uns 2.600 v/d per sentit (el 15%) deixarien d’anar per la C-55 i triarien la C-16, quan aquesta fos completament gratuïta (al 2037).

Però si, a més a més, tenim en compte les circumstàncies següents: Els dos carrils addicionals de l’AP-7 tenien el mateix recorregut i portaven al mateix destí que la calçada habitual, mentre que el traçat de la C-16 i la C-55 tenen recorreguts, traçats, perfils i destins ben diferents.

En l’AP-7 passar dels carrils habituals als dos carrils excepcionals representa un lleuger gir del volant a l’esquerra, mentre que anar per la C-16 o anar per la C-55 representa haver de recórrer uns 3 km i travessar mitja ciutat de Manresa.

Tenint en consideració el que s’ha esmentat, els 2.600 v/d es reduirien aproximant-se a 2.000 v/d tal com reconeixia la Direcció General de Territori, segons notícia apareguda en aquest diari el passat 5 de març. En qualsevol cas acceptant una reducció de la densitat de circulació de la C-55 de 5.200 v/d (2.600 per sentit), passaríem dels 35.000 v/d actuals a 29.800 v/d, quantitat encara molt per sobre del que s’aconsella per una carretera 2+1.

Com a conclusió del tot el que s’acaba d’exposar, ens reafirmem amb el que des de Xarxa7 hem dit des del primer dia, i acabem com hem començat: L’autopista C-16 i l’autovia C-55 són complementàries, però no alternatives. Totes dues són necessàries.