Vergonya amb dades

Les persones que utilitzen la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona de forma esporàdica poden arribar a la conclusió que la mala fama del servei és exagerada. Una persona qualsevol que agafi un tren qualsevol un dia qualsevol té moltíssimes possibilitats que el tren surti bé i arribi bé. El problema el tenen els usuaris que en depenen i que en fan un ús permanent. Aquests també podrien fer una estadística que els diria que la majoria dels trens funcionen sense incidències, però saben que regulament, com un degoteig constant, els trens tenen problemes i a ells els toca el rebre. I de vegades, amb perjudicis importants. És més que sensacions: un dia de cada quatre hi ha incidències significatives a la R4. Potser no en tots els trens, però sí en alguns. Això vol dir que hi ha una loteria permanent, amb una boleta que no para de donar voltes al bombo i que va assenyalant trens aleatòriament. Els usuaris que pretenien agafar-los, en paguen un preu. I la rifa no s’atura mai. Això no és admissible. Els ciutadans no són números en una rifa. El tren és una eina bàsica per a la feina o els estudis de milers de persones. Que depengui de l’atzar és una vergonya. Amb dades.