La modernitat líquida

Zygmunt Bauman, famós sociòleg, filòsof i assagista polonès-britànic convertit en els últims temps en una cosa semblant a una estrella pop de la sociologia, és el que va desenvolupar el concepte de la modernitat líquida, la societat líquida i l’amor líquid, en referència a la societat en què vivim.

La modernitat líquida és una categoria sociològica que ens serveix per valorar l’estat actual de la nostra societat. Bauman la defineix com una figura de canvi constant i transitorietat. La metàfora de la liquiditat intenta demostrar la inconsistència de les relacions humanes en diferents àmbits, com l’afectiu o el laboral. La societat líquida està en un canvi constant, i això genera una angoixa existencial, sembla no tenir sentit tractar de construir noves coses, ja que el temps i la mateixa modernitat impulsaran la seva desintegració. D’aquesta manera, la societat estaria navegant en els mars de la incertesa en qualsevol àmbit, econòmic, familiar, social, laboral o afectiu.

Per què líquid? Tant els líquids com els gasos tenen la qualitat de la fluïdesa a diferència dels sòlids, que són elements amb forma definida i fixa. Els primers pateixen continus canvis i no solen conserven fàcilment la seva forma, en canvi, les coses líquides no s’ atenen de cap manera a l’ espai ni alhora, són lliures de fluir, tot i que sempre de forma momentània; per contra, el sòlid és perdurable i amb forma definida, ocupa un espai i un temps.

Sembla que la liquiditat és una clara representació de la nostra realitat actual. Les coses flueixen, es desplacen, es desborden, es filtren... sempre per un període de temps limitat i sense ocupar un espai concret i definit.

Vegem exemples de com es desenvolupa aquesta teoria en tres àmbits.

El món laboral. És probable que aquest sigui un dels àmbits més afectats per la modernitat líquida. Un treball avui ja no és per a tota la vida, el mercat actual exigeix renovar-se constantment i cal estar en permanent formació per afrontar nous reptes i funcions. Per això la necessitat d’experimentar diferents treballs i llocs en diverses empreses per seguir creixent. Aquesta necessitat porta que factors com l’individualisme, que només busca el benestar personal, passin a ser determinants en el món laboral.

La identitat personal. La recerca de la identitat personal sempre ha estat una problemàtica clau. Construir-se un mateix no és fàcil i comporta molt de temps, a més, hi influeixen tradicions i creences que funcionen com a eixos centrals en la vida de cadascú. Com que la majoria dels valors avui són fugaços, la identitat pròpia es construeix amb fonaments febles, i causa fragilitat i desarrelament en les persones. Sorgeix una nova identitat flexible, adaptable a diferents escenaris i persones, que ja no basa la seva construcció en el jo, sinó que es fonamenta en funció dels altres. Això genera una forta dependència que moltes vegades acaba en expectatives frustrants.

L’amor líquid. El matrimoni és per tradició la institució que regula la relació entre dues persones. És un compromís formal a llarg termini, amb forma, espai i temps concret. Avui poca gent vol comprometre’s a un llarg termini, la individualitat impedeix moltes vegades generar veritables llaços, per la por a perdre la llibertat. El concepte d’usar i tirar, tan freqüent en el nostre exagerat consumisme, es podria aplicar per analogia perfectament a les relacions de parella. La vida líquida seria una successió de nous començaments amb breus i indolors finals, la gent tem tant perdre el seu poder d’elecció que cada dia es troba més sola.

Sabem que en qualsevol teoria hi han partidaris i negacionistes, en el meu cas crec que la modernitat líquida és un concepte interessant. Reflecteix l’estat actual de la nostra societat d’una manera força real, les seves premisses són d’aplicació en diversos àmbits i ens fa reflexionar en qüestions bàsiques procurant canviar el nostre enfocament. Així que, qualsevol aportació que ens ajudi a construir una societat més solidària i sostenible sempre serà benvinguda.

Siguem Smart People.