Noves evidències en la detecció dels càncers d’orofaringe causats pel VPH

Un treball coliderat pel grup d’Infeccions i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), conjuntament amb la Universitat de Birmingham, ha demostrat que no tots els càncers d’orofaringe positius per la proteïna p16 són causats pel virus del papil·loma humà (VPH). La detecció de la proteïna p16 és la prova més extensament utilitzada, i la que recomanen algunes guies clíniques per a determinar la causalitat del VPH en aquest tipus de càncer. Ara amb aquests resultats els investigadors recomanen realitzar una doble prova de p16 i DNA o RNA viral per determinar si el càncer d’orofaringe és causat o no pel virus, i per no classificar malament una proporció significativa de pacients.

Els càncers d’orofaringe causats pel VPH es caracteritzen per respondre millor al tractament i tenir una millor taxa de supervivència que els no causats pel virus. Si només es té en compte el p16 com a biomarcador diagnòstic de la causalitat del VPH, primerament, es poden classificar erròniament fins a un 20% dels pacients i es pot desintensificar el tractament a pacients que no tenen càncers d’orofaringe relacionats amb el VPH. "Els casos que no detectem ni DNA ni RNA del virus ens indiquen que el més probable és que hi hagi hagut altres factors, independents del virus, que han induït la sobreexpressió de p16 i que no es tracta d’un càncer relacionat amb el VPH", afirma Laia Alemany, cap del grup de recerca d’Infeccions i Càncer de l’IDIBELL i de l’ICO i autora última del treball.

"Els casos que no detectem ni DNA ni RNA del virus ens indiquen que el més probable és que hi hagi altres factors"

Laia Alemany

— Investigadora

"És molt important fer la doble comprovació a tots els pacients que s’incloguin en els assajos clínics de desintensificació per tal d’obtenir resultats fiables", asseguren els investigadors. Per a la realització d’aquest estudi, els autors han col·laborat amb investigadors d’Europa i el Canadà per incloure 13 cohorts amb un total de gairebé 8.000 pacients amb càncer d’orofaringe procedents del Regne Unit, Canadà, Dinamarca, Suècia, França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa i Espanya. El què s’ha vist és que el percentatge de pacients positius per p16 en els que no es detecta DNA o RNA viral varia significativament entre regions. En els països on el percentatge de càncer d’orofaringe causat pel VPH és més elevat existeix una menor discordança.  

"Aquesta nova investigació ha resolt l’enigma que desconcertava la comunitat internacional sobre per què alguns pacients responen molt millor al tractament que altres", conclou amb satisfacció Hisham Mehanna, coordinador de l’estudi.

"La investigació ha resolt l’enigma sobre per què alguns pacients responen millor al tractament que altres"

Hisham Mehanna

— Investigador