Veure per viure: la vida sense diòptries

La Maria (nom fictici per preservar la identitat de la pacient) recorda amb molta emoció el dia que, per primera vegada, va sortir al carrer sense ulleres. "Va ser com tornar a néixer i redescobrir la vida. Ara puc veure amb nitidesa la cara de la meva filla o veure com era realment la meva mare a través de les seves fotos... és una sensació indescriptible". La Maria, de cinquanta-cinc anys, ha conviscut més de quatre dècades combinant, al mateix temps, diverses ulleres i lents de contacte per intentar pal·liar l’alt grau de deficiència visual que tenia. Aquesta deficiència era provocada per la miopia, que no li permetia veure de lluny, la presbícia, que feia que no hi veiés de prop, i també l’astigmatisme, que li impedia veure els objectes amb nitidesa.

Amb quinze anys, la Maria ja comptava amb més d'una desena de diòptries de totes les afectacions, sent incapaç de distingir o veure nítidament objectes o persones, ja que només podia veure colors i formes. Cal tenir en compte que a partir de 8 diòptries ja es considera que una persona té una greu deficiència visual.  

Amb aquesta visió tan limitada, la Maria havia de dur lentilles correctores, però també havia de portar ulleres per sobre. A més, no podia estar moltes hores fora de casa perquè els seus ulls havien de descansar o perquè necessitava netejar les lentilles. Aquest dèficit de visió l’ha fet conviure amb altres problemes com migranyes, úlceres cornials, traumatismes en topar contra objectes i, fins i tot, depressió.

Quan la Maria va anar a una revisió al servei d'Oftalmologia de la Clínica Sant Josep, el seu diagnòstic es va complicar: A més de la seva miopia magna (més de 20 diòptries en el seu cas) i l’astigmatisme, l'optometrista li va diagnosticar presbícia o vista cansada i li va fer saber que començava a ser inviable continuar amb lents de contacte i ulleres. “En aquell moment, vaig adonar-me que perdria la visió per sempre”. Davant aquest cas, el Dr. Josep Badal, oftalmòleg de la Clínica Sant Josep, va proposar la cirurgia refractiva intraocular com la solució idònia per corregir la totalitat de la seva graduació però, sobretot, per millorar la qualitat de vida de la pacient. Fins aleshores, la Maria només havia rebut la negativa a operar-se per part d’altres professionals precisament per la dificultat i gravetat del seu cas.

Cirurgia refractiva intraocular: solució per a pacients a partir dels cinquanta anys

En el cas de la Maria, l'única solució per corregir la seva deficiència visual era l'anomenada cirurgia refractiva amb lents intraoculars, un tipus de cirurgia que està indicada per a pacients amb un grau d'hipermetropia, astigmatismes i miopia alta. També s'utilitza en aquells pacients que poden tenir una contraindicació per a l'aplicació de làser, com era el seu cas.

Actualment, la correcció quirúrgica de la majoria de defectes òptics en pacients joves es realitza mitjançant el làser 'excimer,' una tècnica ràpida i precisa que corregeix els problemes visuals com la miopia, la hipermetropia o l'astigmatisme. Es caracteritza per la seva elevada eficàcia, seguretat i predictibilitat, però la Maria no complia els criteris per poder optar a aquesta tècnica.

“Existeixen uns criteris de selecció molt rigorosos que fan que un pacient sigui apte o no per aplicar el làser. Aquesta pacient, atesa la seva poca visió, era un cas altament delicat i no li hauríem pogut corregir bona part dels seus defectes òptics únicament amb làser”, explica el Dr. Badal.

Ateses les limitacions en la durabilitat de la cirurgia amb làser, la cirurgia refractiva intraocular ha esdevingut com la solució més idònia per a aquells pacients de més de 50 anys amb problemes oculars greus. I és que aquest tipus de cirurgia també ajuda a prevenir les cataractes i la presbícia, dues de les patologies oculars més freqüents en edats avançades.

La cirurgia refractiva intraocular utilitza la tècnica de la intervenció de cataractes, atès que es remou el cristal·lí i es col·loca un implant de lent intraocular amb les característiques que més s'adaptin a cada pacient. Tal com detalla el Dr. Badal, "és important entendre que la cirurgia refractiva intraocular és un procediment personalitzat que requereix un estudi oftalmològic minuciós previ, determinant la forma i funcionalitat del globus ocular del pacient”.

En la majoria dels procediments quirúrgics, que tenen una durada d’entre 10 i 12 minuts, s'empra anestèsia tòpica amb gotes. En finalitzar la intervenció, el pacient ja recupera la visió.

Un any després

La Maria ha tornat a la Clínica Sant Josep, seguint el seu calendari de revisions amb el servei d’Oftalmologia de la Clínica. D’aquesta manera, es revisa la visió, l’estat de la lent i així evitar infeccions i complicacions als seus ulls. I és que les revisions de seguiment són fonamentals per comprovar que no hi ha alteracions significatives després de la correcció.

Un any després de l’operació que li va canviar la vida, la Maria encara s'està acostumant a no haver de treure's les lentilles ni les ulleres abans d'anar a dormir. Ella havia acceptat que perdria la visió total i per això comenta, amb un gran somriure, que “aquesta cirurgia i veure-hi bé, ha estat el regal de la meva vida".