Roger Davins, macip dels Gegants de Solsona: «El vincle religiós és inherent a la festa major»

«L’essència de la festa major és que els gegants acompanyin els representants del poble a missa per renovar-hi el vot a la Mare de Déu del Claustre, aquest n’és el pinyol i, abans de tocar-lo, hi ha d’altres actes que es poden millorar», afirma el macip major de l’Agrupació de Geganters de Solsona, Roger Davins. Respon així l’entrevista publicada dilluns al Regió7 amb el regidor de Cultura, Albert Colell Riu, en què qüestionava que «les autoritats civils hagin de participar dels actes religiosos» de la festa major.

A l’entrevista de dilluns, el regidor de Cultura afirmava que «és indiscutible que la nostra herència és catòlica, però la societat avui és laica. El passat és catòlic, però el present ja no ho és. Almenys, hem de ser capaços de poder plantejar el debat perquè potser resulta que el format actual de la festa major, per aquesta raó, no acaba d’interpel·lar tothom».

Tot i que Davins no vol entrar en aquest debat «a dos dies de la festa», la mateixa Agrupació de Geganters s’hi refereix en la carta que ha enviat als seus socis. En aquesta carta, a més d’explicar-los les novetats de la festa d’enguany, que es celebrarà del 7 a l’11 de setembre, expressa «la intenció de conservar la tradició i, alhora, adaptar-la al moment present», i considera que «el balanç entre les arrels i la contemporaneïtat és clau per fer la festa més participativa i que la seva expressió adquireixi nous formats sense renunciar a la seva essència».

Davins s’obre al debat que el regidor de Cultura reclamava dilluns. «Si hi ha voluntat d’avançar cap a una festa major laica, que es facin propostes que mirarem d’encaixar-les», afirma. «Però -hi afegeix, el vincle religiós és inherent a la festa. No comparteixo la visió» d’Albert Colell Riu.

Els orígens de la Festa Major de Solsona es remunten a l’any 1653 quan, en un context devastat per la Guerra dels Segadors (1640-1652), per les males collites a causa de les sequeres i per la pesta, els solsonins van efectuar el vot a la Mare de Déu del Claustre. L’esquema festiu més antic documentat a la ciutat data de l’any 1675. Des de llavors, s’ha mantingut inalterable, pràcticament.

«Tenim una festa major que data del segle XVII que es basa en la sortida d’un dels seguicis festius més antics de Catalunya, semblant al que tenen a Berga o a Vilafranca del Penedès, que també són festes patrimonials d’interès nacional», valora el macip major dels geganters solsonins. La Festa Major de Solsona va ser reconeguda com a festa patrimonial d’interès nacional l’any 2008.

«És clar que la festa s’ha de canviar i adaptar als nous temps, és un debat interessant que hi ha d’haver, que s’ha de fer amb consens, i crec que ho estem intentant, però ara toca posar en valor la tasca de totes les entitats que fan possible la nostra festa major».

Davins admet que «la societat ha evolucionat», diu que respecta que «tothom faci el que cregui que ha de fer en funció de les seves creences» i reconeix que s’han de fer passes per «involucrar-hi els més joves», però que «abans de tocar l’essència de la festa, hi ha molts altres actes de la programació que podem millorar».

El protocol del 1983

A més de mantenir pràcticament invariable la programació de la festa major, també els escenaris urbans, que conserven la fesomia de l’època medieval, gaudeixen d’una protecció especial pel simbolisme que representa dansar en els mateixos llocs en què s’ha fet durant més de tres segles.

L’any 1983, l’Ajuntament de Solsona, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters van firmar un protocol en què, entre d’altres acords, es comprometien a no transportar la festa i la seva comparseria fora del nucli antic de Solsona.

«Nosaltres, a una exposició de gegants centenaris, hi assistiríem, però a una trobada de geganters, per exemple, no hi anem. Qui vulgui veure els Gegants de Solsona ha de venir als actes de la festa major o als del Corpus», afirma el Macip Major de l’Agrupació de Geganters, Roger Davins.