La nova samarreta de la Festa Major de Solsona dedicada al 250è aniversari del bou

El bou solsoní és una de les poques figures de bestiari popular que ha sobreviscut als entrebancs de la història

Fotografia del bou solsoní en la Festa Major del 2023

Fotografia del bou solsoní en la Festa Major del 2023 / Albert Caelles

Redacció

L’Agrupació de Geganters de Solsona commemora l’aniversari de la figura del bou situant-lo com a protagonista de la nova samarreta, dissenyada per l’il·lustrador solsoní Domènec Marmi. Roger Davins, Massip Major dels Geganters de Solsona, ha explicat que el nou disseny ha tingut molt èxit. 

El bou serà central en l’onzena edició del concurs fotogràfic de la Festa Major de Solsona a Instagram, on es premiaran les millors fotos sobre la seva figura i també de la indumentària de la festa. Aquestes són les dues categories sota les quals es poden fer publicacions amb l’etiqueta #FMSolsona2023

A més, al programa en format paper de la Festa Major de Solsona es poden llegir diferents col·laboracions escrites relacionades amb la ciutat i enguany l’Agrupació de Geganters n’ha dedicat una al 250è aniversari del bou

Els geganters expliquen que és difícil conèixer l’origen dels gegants i el bestiari. Els documents trobats permeten situar dates de reparacions i portants, però en pocs casos consta el dia exacte de la seva creació. Segons declara Davins, hi ha dues dates que podrien ser la primera referència del bou solsoní. Apareix per primera vegada en una factura sense data dirigida a l’Ajuntament, on consten les despeses ocasionades per l’arribada del nou bisbe de Solsona, segurament Rafael Lasala i Losela, l’any 1773. La següent data on es troba documentat és al Llibre de Notas Thomas Bajona y Folch Argenter de la Ciutat de Solsona, conservat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, on s’explica l’arribada del bisbe Pere Nolasc Móra el dia 25 de maig de 1795. Els geganters de Solsona, però, commemoren la del 1773. 

Els corrents il·lustrats de finals del segle XVIII van intentar frenar bona part del bestiari popular, especialment a partir de la reial crèdula de 1780 que en prohibia l'ús. En aquest període va desaparèixer la major part del bestiari i la totalitat dels bous de Catalunya, menys el de Solsona. A diferència de la resta del país, hi ha documents que confirmen que el bou solsoní va continuar apareixent a les celebracions de la ciutat, sobrevivint a les prohibicions reials i a la pèrdua de força dels gremis.