SnapChat i el grup Meta estudiats per la Comissió Europea: com afecten les xarxes a la salut mental i física dels menors?

L'ús de les tecnologies per part dels menors d'edat és una temàtica que preocupa cada vegada més a les autoritats. Per aquest motiu, el passat divendres 10 de novembre, la Comissió Europea va decidir preguntar formalment a Snap i Meta, com estaven gestionant el benestar emocional i físic dels menors. L'ús en menors és cada vegada més elevat i és per això que la CE vol conèixer quines mesures s'estan prenent referent a la salut mental i física dels menors que consumeixen WhatsApp, Instagram, Facebook i Snapchat.

La pregunta es va fer mitjançant una sol·licitud d'informació enviada per l'Executiu comunitari a les dues companyies, emparant-se en les disposicions de la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea (UE), que va entrar en vigor aquest estiu, i que obliga les tecnològiques a retirar continguts il·legals d'Internet i reforça la protecció a la infància i l'adolescència.

En un comunicat, la Comissió Europea va explicar que ha demanat a Meta i Snap que expliquin com pensen "complir les obligacions relacionades amb la protecció dels menors" que imposa la Llei de Serveis Digitals.

Investiguen el grup de Whatsapp amb contingut porno viralitzat entre menors a Barcelona

Brussel·les els pregunta com han implementat avaluacions de riscos i quines mesures pal·liatives han previst per protegir els menors de l'esfera digital, en particular "pel que fa als riscos per a la salut mental i física".

L'Executiu comunitari els dona temps fins a l'1 de desembre per enviar les seves respostes i, una vegada les avaluï, estudiarà quins propers passos farà, advertint a Meta i Snap que, si les seves respostes no són convincents, hi ha la possibilitat d'obrir-los un procediment de conformitat.

A més, Brussel·les també ha apuntat al comunicat que, en cas que les dues companyies aportin informació incompleta, incorrecta o enganyosa també s'enfrontaran a possibles multes econòmiques.

Aquesta és la segona vegada en menys d'un mes que la Comissió Europea demana explicacions a Meta, després que el 19 d'octubre d'aquest mateix any, també li enviés a la companyia dirigida per Mark Zuckerberg una altra sol·licitud d'informació, en aquest cas, per la difusió de continguts terroristes i violents, així com de suposada desinformació, en el marc de la guerra entre Israel i Hamàs.

Amb l'entrada en vigor de la Llei de Serveis Digitals, la Comissió Europea va incloure Meta al grup de 19 grans plataformes o cercadors, entre els quals també hi ha Google, TikTok o X (abans Twitter), que han de cenyir les seves activitats a la UE al que disposa aquesta nova legislació comunitària.