L'ús de les tecnologies per part dels menors d'edat és una temàtica que preocupa cada vegada més a les autoritats. Per aquest motiu, el passat divendres 10 de novembre, la Comissió Europea va decidir preguntar formalment a Snap i Meta, com estaven gestionant el benestar emocional i físic dels menors. L'ús en menors és cada vegada més elevat i és per això que la CE vol conèixer quines mesures s'estan prenent referent a la salut mental i física dels menors que consumeixen WhatsApp, Instagram, Facebook i Snapchat.
La pregunta es va fer mitjançant una sol·licitud d'informació enviada per l'Executiu comunitari a les dues companyies, emparant-se en les disposicions de la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea (UE), que va entrar en vigor aquest estiu, i que obliga les tecnològiques a retirar continguts il·legals d'Internet i reforça la protecció a la infància i l'adolescència.
En un comunicat, la Comissió Europea va explicar que ha demanat a Meta i Snap que expliquin com pensen "complir les obligacions relacionades amb la protecció dels menors" que imposa la Llei de Serveis Digitals.
Brussel·les els pregunta com han implementat avaluacions de riscos i quines mesures pal·liatives han previst per protegir els menors de l'esfera digital, en particular "pel que fa als riscos per a la salut mental i física".
L'Executiu comunitari els dona temps fins a l'1 de desembre per enviar les seves respostes i, una vegada les avaluï, estudiarà quins propers passos farà, advertint a Meta i Snap que, si les seves respostes no són convincents, hi ha la possibilitat d'obrir-los un procediment de conformitat.
A més, Brussel·les també ha apuntat al comunicat que, en cas que les dues companyies aportin informació incompleta, incorrecta o enganyosa també s'enfrontaran a possibles multes econòmiques.
Aquesta és la segona vegada en menys d'un mes que la Comissió Europea demana explicacions a Meta, després que el 19 d'octubre d'aquest mateix any, també li enviés a la companyia dirigida per Mark Zuckerberg una altra sol·licitud d'informació, en aquest cas, per la difusió de continguts terroristes i violents, així com de suposada desinformació, en el marc de la guerra entre Israel i Hamàs.
Amb l'entrada en vigor de la Llei de Serveis Digitals, la Comissió Europea va incloure Meta al grup de 19 grans plataformes o cercadors, entre els quals també hi ha Google, TikTok o X (abans Twitter), que han de cenyir les seves activitats a la UE al que disposa aquesta nova legislació comunitària.
