Saps d'on prové la tradició dels ous de Pasqua?

En el segle IV es deixaven ofrenes als difunts i una d'aquestes ofrenes eren els ous. Això es va descobrir a través de la realització de diverses expedicions arqueològiques. Així doncs, abans del cristianisme ja existia una simbologia envers l'ou. 

Durant el cristianisme es va començar a utilitzar l'ou com a símbol de renaixement i de resurrecció de Crist durant l'època de Pasqua. La simbologia de l'ou de Pasqua prové de la cultura pagana, on es vinculava l'ou amb la gènesis del món i l'inici de cada nou cicle biològic. 

Durant l'Edat Mitjana, l'església va ajudar a vincular la Pasqua amb l'ou i amb la resurrecció de Crist, per tal d'unir història, religió i cultura. 

Tot i que, la història de l'ou no acaba aquí. Els grecs consideraven que l'ou era la representació dels 4 elements: terra, aire, foc i aigua. El rovell representava el foc, la clara amb l'aigua, la closca amb la terra i l'espai entre la closca i la clara era l'aire.

Els egipcis el consideraven com a un element sagrat perquè era 'l'ou de la vida', del qual va néixer el Sol per deixar enrere les tenebres de Caos. En el bramanisme hindú, l'ou estava dividit en dues parts, la superior i la inferior. La superior tenia 7 esglaons celestes i l'inferior 7 més, però per accedir a les zones més tenebroses i subterrànies. I en la cultura hel·lena, els ous eren portadors de llavors i només el gran Creador podia fer-les germinar o fecundar. 

Així tot apunta a una tradició basada en la creació divina de la Terra i de Jesucrist

A poc a poc, ens anem apropant més a l'època actual, però, no podem deixar de banda l'antiga Roma. En aquest precís instant es feien tortells amb ous per oferir a la deessa Ceres, juntament amb fruita. Aquesta tradició va durar diversos segles fins arribar al segle XX. En aquest instant es passen a fer tortells i coques amb ous durs col·locats a sobre les mateixes peces de pastisseria. Aquests tortells els regalaven els padrins als fillols el Diumenge de Pasqua o l'endemà.

El tortell del padrí havia de tenir els mateixos ous que l'edat del fillol o la fillola

Amb els anys, Catalunya va adoptar la forma de l'ou de xocolata per celebrar la mona de Pasqua en record a la tradició cristiana. Ara sí, que els ous ja es van fer de xocolata per adaptar-se als més llaminers, però la tradició encara manté les plomes d'oca tenyides de colors vius i els pollets grocs de decoració. 

I sabeu per què és un conill qui porta els ous de Pasqua?

Perquè segons una llegenda, Orió, fill de Neptú, era molt dolent i volia destruir tots els animals de la terra. Un ocellet va decidir fer-se el niu a terra en comptes de sobre un arbre. Quan va arribar Orió, li va suplicar que no destrosses el seu niu amb els seus ous i que no el matés. Orió va riure i va aixafar el niu amb els ous. L'ocellet va poder fugir i la deessa de la primavera, Ostara, el va sentir plorar i li va donar el que ell va demanar: ser un animal ràpid per poder escapar d'Orió. La deesa el va convertir en llebre. Finalment, Gaia, la deessa de la terra, va decidir matar amb un escorpí a Orió perquè estava exterminant tots els animals de la terra. La llebre, però, no estava feliç, ja no hi era Orió, però ja no podia posar ous. La deessa Ostara li va concedir poder fer ous de colors durant la primavera.