Consideres el panga segur per la teva dieta?

El panga és un peix molt conegut a Europa per les persones que volen menjar peix, però que odien les espines. Aquest tipus de peix també s'anomena peix gat del Mekong i és de color gris, té la carn blanca i, pot arribar a un metre i mig de llargada. El seu pes pot sobrepassar els 40 quilos. A Catalunya, el panga que es comercialitza procedeix fonamentalment del Vietnam, segons l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària. El podem trobar en diversos hipermercats, però encara no està prou popularitzat en el sector del consum. El panga és un dels peixos més econòmics que es poden trobar, a un preu de 7,43 euros el quilo. El seu nom científic és pangasius hypophthalmus i es cria en aqüicultura d'aigua dolça.

Nutricionalment, però, alguns experts el consideren de "baixa" qualitat” i hi ha ombres sobre els efectes sobre la nostra salut. L'únic punt a favor és el seu sabor suau, ideal per incorporar a les dietes dels nens més petits, i a més, gairebé no té espines.

El problema del panga és on es cria

Segons la Base de Dades Espanyola de Composició d'Aliments (BEDCA), 100 grams d'aquest peix ens aporten uns 13 grams de proteïna i només 1,2 grams de greix (dels quals 0,17 grams són àcids grassos poliinsaturats).

Tot i això, si comparem el panga amb altres peixos molt consumits a Europa, com el lluç o el llenguado, és cert que el panga té un 18% menys de proteïna i entre un 60 i un 78% menys d'àcids grassos poliinsaturats.

I, a més de ser un dels peixos blancs menys proteics, tampoc destaca pel contingut d'omega-3: 8,8 grams per cada 100 grams davant dels 17 grams del llenguado.

Però lluny del seu valor nutricional, l'origen de la polèmica que envolta aquest peix és la zona on es cria el panga, en rius asiàtics, especialment del Mekong, que flueix en direcció sud i travessa sis països: la Xina, Birmània, Laos, Tailàndia, Cambodja i Vietnam (aquest darrer país n'és un dels exportadors més grans), que pateix elevats nivells de contaminació.

Quins són els nivells de mercuri que té el panga?

El mercuri és un element tòxic que es relaciona amb problemes a:

• El sistema nerviós i immunitari
• L'aparell digestiu
• La pell
• Els pulmons
• Els ronyons
• Els ulls

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la principal via d'exposició humana al mercuri és a través del consum de peix i marisc contaminats amb metilmercuri. I des de l'Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA), es recomana no superar la ingesta setmanal d'1,3 micrograms per quilo de pes corporal.

Un estudi publicat per la revista Science Direct i liderat per la doctora María Rodríguez, del Departament de Toxicologia de la Universitat de La Laguna, ha estudiat filets de panga i el resultat no deixa en bon lloc aquest peix. La investigació assenyala que:

• "Tenint en compte el límit màxim de mercuri fixat per la legislació europea en 0,5 mg/kg, algunes de les mostres analitzades de panga s'acosten o superen aquest límit".

En concret, en una mostra de 80 filets de panga provinents del Vietnam en dos formats, naturals i marinats, els resultats obtinguts van constatar que les concentracions de mercuri oscil·laven entre 0,10 i 0,69 mg/kg. I la concentració era més gran en els productes marinats (0,18 mg/kg) respecte a la presentació natural (0.16 mg/kg).

"Assumint un consum setmanal de 350 g de panga, la taxa de contribució a la Ingesta Setmanal Tolerable (ITT) de mercuri (4 μg/kg pc/setmana) és de 32% i 27,5% per a dones i homes, respectivament"

Ressalten els autors de l'estudi.

Com que hi ha moltes famílies que donen panga als seus fills, els investigadors consideren que “es fa necessari un control més gran sobre el mercuri, perquè, si bé en general les concentracions d'aquest element han estat per sota del límit marcat per la legislació europea, algunes s'acosten i d'altres fins i tot superen aquest límit”.

Aleshores, és segur consumir panga habitualment?

El panga es troba inclòs al llistat de denominacions comercials d'espècies pesqueres i d'aqüicultura admeses a Espanya del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA).

Segons especifica l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), tots “els peixos importats que es comercialitzen a Espanya, estan controlats convenientment per les autoritats sanitàries”. I remarca: "la qualitat sanitària d'aquests peixos no només està assegurada pel control oficial a la frontera, sinó també pel de les comunitats autònomes, que, a través dels seus departaments de Sanitat, també poden dur a terme controls quan el peix ja està als canals de comercialització a Espanya”.

L'Agència Catalana de Seguretat també explica al seu web que "en el si del Sistema de vigilància dels aliments de Catalunya i en el si del Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments de l’Agència de Salut Publica de Barcelona durant el període 2014-2016, s’han analitzat un total de 84 mostres de panga (Pangasius hypophthalmus) per a la investigació de paràmetres biològics i químics establerts per la normativa comunitària. Només una de les mostres va resultar no conforme a paràmetres microbiològics, fet que no hauria de suposar un risc per a la salut humana atès que és un producte destinat a ser cuinat abans del seu consum.

L’any 2010, la Subdirecció General de Sanitat Exterior, va dissenyar un programa de controls reforçats de les partides de filets de panga procedents de països tercers prenent en consideració la possible contaminació amb microorganismes patògens i la presència de residus de substàncies farmacològicament actives prohibides. Aquest programa inclou controls documental, d'identitat i físic, d'acord amb el que estableix la Directiva 97/78/CE. Els resultats analítics obtinguts van ser favorables a la totalitat de les mostres realitzades (195) per a totes les determinacions (1.876).

La resposta a la pregunta, doncs, és que sí, és segur menjar panga, però dins d'una dieta variada i rica. I cal controlar-ne el consum en infants. Des de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), tot i així, aposta per altres peixos i recomana:

• "La ingesta de peix blanc (lluç, llenguado...) al llarg de tota l'edat pediàtrica, tres a quatre cops per setmana.
• Limitar el consum de peixos blaus un cop a la setmana, amb racions de menys de 50 grams, en nens més grans de 3 anys”.

I afegeix: "Si s'opta per peix blanc amb una recol·lecció respectuosa amb el medi; amb un entramat laboral que els sostingui més d'acord amb el nostre sistema de valors; i de millor qualitat nutricional; tindrem raons per afavorir el consum d'altres espècies diferents del panga o la tilàpia".