La Fundació Palau s'endinsa en l'obra "oblidada" de la mare d'Antoni Clavé

Maria Sanmartí va descobrir la vocació amb 60 anys i fa "explosionar" una "infantesa retinguda" plena de color i frescor

Exposició retrospectiva sobre l'obra de Maria Sanmartí, mare d'Antoni Clavé, a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac

Exposició retrospectiva sobre l'obra de Maria Sanmartí, mare d'Antoni Clavé, a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac / ACN/Jordi Pujolar

Jordi Pujolar (ACN)

La Fundació Palau de Caldes d'Estrac (Maresme) acull fins al mes de setembre la primera exposició retrospectiva dedicada a l'artista Maria Sanmartí, mare del pintor Antoni Clavé. Sanmartí va descobrir la seva vocació fruit de la casualitat, fent un dibuix per al seu net quan eren a l'exili, a Paris, i quan ja havia complert els 60 anys. Va estar en actiu poc més d'una dècada i la seva obra, actualment "oblidada", es caracteritza sobretot per la vivesa dels colors. "Va tenir una vida molt complicada, sense infantesa, i quan va ternir l'oportunitat de començar a pintar aquesta infantesa retinguda emergeix de manera absolutament joiosa i fresca", explica la directora de la Fundació Palau, Anna Maluquer.

Amb una trajectòria artística relativament curta, de 1947 a 1959, Sanmartí va exposar a Barcelona, París o a Bèlgica. "En el seu moment va prodigar-se", ressalta Maluquer. El seu entorn -era mare d'Antoni Clavé- i el fet que una dona doscobrís la seva faceta creativa d'una manera tan tardana va afavorir el seu èxit.

Amb la seva mort, però, cau del tot en l'oblit. "El personatge va desapareixer", reflexiona la directora de la Fundació Palau. A nivell familiar, a més, la figura consolidada i a la que es van destinar esforços a catalogar era la d'Antoni Clavé. L'obra de la mare, en canvi, va quedar conservada només en l'àmbit familiar.

Ara la Fundació Palau la vol reivindicar. Aquesta faceta era també una de les obsessions de Palau i Fabre. De fet, l'únic lloc on hi ha obra de Maria Sanmartí exposada és la col·lecció permanent de la Fundació Palau. El mateix Palau li va dedicar també un article l'any 1948 parlant de l'"espontaneïtat" del seu art.

En aquest sentit, Maluquer recorda que en el moment de l'explosió artística de Sanmartí, l'art "era massa cerebral, pensat i fabricat". La seva irrupció trancava amb aquell corrent i els seus dibuixos demostraven un gran domini del color sense haver tingut cap formació prèvia.

Per a la directora de la Fundació Palau, l'obra de Sanmartí és "l'explosió" d'una dona de 60 anys amb una vida fins al moment molt complicada: "Als 9 anys ja treballava en una perruqueria, de seguida va quedar invàlida i havia de mantenir el seu fill després que el marit l'abandonés quan el nen tenia tres anys".

La Guerra Civil va obligar més tard aquell nen, Antoni Clavé, a marxar a l'exili, a Paris, i mare i fill no es van retrobar fins passats uns anys a la capital francesa, on va viure una segona joventut. "Potser els gens d'artista d'en Clavé ja venien de la mare, amb la vocació retinguda durant tant de temps", exclama Maluquer.

Les obres de 'la mare d'en Clavé' -així va signar els seus primers dibuixos- també van sorprendre a artistes com Picasso, que la va arribar a comparar amb Matisse: "Casa seva era un continu d'artistes que l'animaven a continuar. Per això esclata". Després d'anys en l'ostracisme, el seu llegat torna ara a les sales d'exposició.