Declaren Bé Nacional d’Interès Cultural el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló
El Govern aprova la protecció especial pel seu interès científic i patrimonial en una superfície de més de 48.000 m2
![Com és habitual, arqueòlegs joves i d'altres més experimentats comparteixen les tasques d'excavació a l'Abric Romaní](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/711ea77a-becb-4aec-b300-db8b7500a18a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
Com és habitual, arqueòlegs joves i d'altres més experimentats comparteixen les tasques d'excavació a l'Abric Romaní / Laura Busquets
ACN
El Govern ha aprovat aquest dimarts la declaració de Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN) el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia) en la categoria de Zona Arqueològica. La zona protegida inclou 17 jaciments, destacant especialment el d'Abric Romaní on l'any passat van descobrir les restes parcials d'un crani de Neandertal de 60.000 anys d'antiguitat. Una descoberta que arribava després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l'equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell. La cinglera travertínica es troba a l’est del nucli urbà de Capellades, orientada a llevant i inclou capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia.
![Eudald Carbonell mostra les restes humanes que han aparegut per sorpresa al jaciment de l'Abric Romaní](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/a75d8598-8a9a-4a11-9641-0bfc0a3d5ee6_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Eudald Carbonell mostra les restes humanes que han aparegut per sorpresa al jaciment de l'Abric Romaní / Laura Busquets/Lourdes Casademont
El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, 19 Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada.
L'Abric Romaní
D’aquest grup, destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys). Les excavacions es van iniciar fa 114 anys i les troballes han continuat en el temps.
Aquests treballs de recerca han posat de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera) i d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.
La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló es basa en la pròpia orografia del terreny i segueix criteris científics de conservació i preservació del patrimoni històric. Així, comprèn tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. La superfície total de la delimitació és de 48.788 m2.
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle