Declaren Bé Nacional d’Interès Cultural el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló

El Govern ha aprovat aquest dimarts la declaració de Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN) el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia) en la categoria de Zona Arqueològica. La zona protegida inclou 17 jaciments, destacant especialment el d'Abric Romaní on l'any passat van descobrir les restes parcials d'un crani de Neandertal de 60.000 anys d'antiguitat. Una descoberta que arribava després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l'equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell. La cinglera travertínica es troba a l’est del nucli urbà de Capellades, orientada a llevant i inclou capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia.

El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, 19 Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada.

L'Abric Romaní

D’aquest grup, destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys). Les excavacions es van iniciar fa 114 anys i les troballes han continuat en el temps.

Aquests treballs de recerca han posat de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera) i d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.

La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló es basa en la pròpia orografia del terreny i segueix criteris científics de conservació i preservació del patrimoni històric. Així, comprèn tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. La superfície total de la delimitació és de 48.788 m2.