S'inaugura la planta pionera que depura els nitrats de l'aigua a Calaf

Molts municipis catalans haurien de seguir l'exemple de Calaf per buscar solucions a la manca d'aigua mirant el seu subsòl, assegura la secretària d'Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, que aquest divendres ha inaugurat les instal·lacions de la planta de desnitrificació (elimina els nitrats de l'aigua). No vol dir que la reserva freàtica sigui l'única solució a la situació de sequera, però n'és una més, com ho són les reserves dels pantans i la innovació tecnològica que permeti, en un futur que Barnadas veu proper, consumir aigua reaprofitada. En tot cas, l'únic que sí descarta l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és pensar en grans projectes de transvasaments. "Els projectes faraònics no són sostenibles", assegura la secretària d'Acció Climàtica.

La planta de Calaf permet a la població de l'Alta Segarra poder aprofitar l'aigua contaminada del seu subsòl -per la presència del nitrat que li arriba de l'ús de purins en l'agricultura i per abocaments fora de control que es puguin fer per part de granges. L'actuació ha suposat una inversió de més de 605.000 euros, dels quals 425.323 han estat aportats per l'ACA, del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i més de 241.200 han anat a càrrec de la Diputació de Barcelona. El municipi no hi ha hagut de fer despesa.

El municipi s’abasteix majoritàriament a través de dues fonts, els pous del Molí (principal) i pou Vell (reserva), situats en mateix recinte del dipòsit de Calaf, amb un elevat contingut de nitrats en la seva aigua, per una banda, i per altra, la xarxa d’abastament de la Llosa del Cavall (ATLL). Al dipòsit general de regulació de 1.000 m³ es barreja l’aigua d’aquestes dues procedències per tal de complir amb els límits sanitaris decretats per al consum. Però l'efecte principal és que hi entra aigua per sobre dels 50 mg/l de nitrats que indica la normativa sanitària (ahir el valor era de 85 mg/l) i en surt una aigua que té un valor per sota dels 40 mg/l de nitrats. La planta té una capacitat màxima de tractament de 300 m³/dia d'aigua, i permet fer una reducció de fins a 77% de les concentracions de nitrats a l’aigua. I si el sistema per alguna raó no pogués funcionar, Calaf tindria aigua del sistema ATLL, tot i que en aquest cas hi ha limitacions de subministrament.

El sistema s’ha triat després de valorar altres possibilitats i de constatar que té un cost energètic més baix, la inexistència de llots i una llarga vida útil. Aquest sistema és, a més, menys contaminant i més respectuós amb el medi que d’altres. El tractament biològic que es projecta transforma els nitrats de l’aigua en nitrogen gas, inodor i innocu i present a l’atmosfera, i no es generen pràcticament aigües de rebuig. En altres sistemes com l'osmosis inversa es genera un rebuig del 20% de l'aigua tractada.

Més de 100 milions d'euros per millorar l’abastament

Entre 2016 i 2022, l’ACA ha destinat més de 100 milions d’euros per a la millora de l’abastament d’aigua, a través de cinc línies d’ajuts per a la millora del subministrament d’aigua en alta (80 milions d'euros), dues línies d’ajuts destinades a la millora de les xarxes d’abastament supramunicipals (17 milions d'euros) i quatre convocatòries en el mateix període per a la redacció dels plans directors d’aigua i la instal·lació de comptadors, destinant conjuntament prop de 4 milions d’euros. Actualment, hi ha una nova línia d’ajuts oberta, amb una dotació de 15 milions d'euros, que l'ACA preveu ampliar amb 15 milions més.

És clar que posar en marxa una planta com la de Calaf no es fa d'avui per demà, però també ho és que aquí s'ha adquirit experiència, perquè a Catalunya no hi havia una planta tan gran amb un sistema bacteriològic per transformar aigua per al consum humà. Barnadas ha destacat el compromís de l'ACA en acompanyar els ajuntaments a trobar solucions als seus problemes. En aquest sentit, ha destacat que el president de l'ACA, "en el darrer any, s'ha reunit amb tots els Consells comarcals del país i ha fet unes 300 reunions específiques amb municipis que tenen problemes d'abastament".

La nova planta de desnitrificació de Calaf és avui un exemple per a molts municipis que poden tenir problemes per a l'aprofitament de les seves aigües freàtiques. Barnadas exposava aquests divendres que es dona la circumstància que "el municipi de Calaf té un aqüífer molt potent, que està contaminat per nitrats, però no tots els municipis del país poden dir el mateix pel que fa al recurs i també hi ha problemàtiques diferents de contaminació". I defensa que "va bé és tenir aquesta prova pilot, que farà que quan tornen a tenir una situació similar per contaminació de nitrats, puguem prendre decisions semblants".

I apunta que la solució està en la diversitat de mesures. Els aqüífers "els hem de mantenir en el seu nivell, els pantans també són un recurs, i la novetat ha de venir de l'aigua regenerada, que és el gran recurs del país, com a mínim per l rec i per als cabals ambientals i, també, molt aviat, ho ha de ser per al consum de boca" ha assegurat. Barnadas ha afegit que en aquests moments la regeneraci´encara "requereix alguna tecnologia més, però estem molt a prop de veure-ho". Barnadas descarta es grans obres de transvasament, apunta que no hi haurà obres faraòniques, però anuncia que al país li caldrà disposar d'alguna dessalinitzadora més, sense obligar que l'agricultura, la indústria i la població en general hem de fer cada dia més un ús responsable d'aquest recurs.

"Sense la planta de desnitrificació avui no podríem donar aigua potable, segur"

En un moment de sequera com ara, "sense la planta de desnitrificació, avui no hauríem pogut donar aigua potable al poble, segur", apunta l'alcalde de Calaf, Jordi Badia. Ell mateix apunta que tenir la planta és haver donat un tomb radical a la situació de l'aigua a Calaf, suposa "haver resolt el problema de l'aigua a Calaf, que era endèmic, gairebé per sempre". Poder eliminar els nitrats "era una solució lògica, perquè tenim molta aigua al subsòl, però no la podíem aprofitar", explica l'alcalde.

Badia recorda que "és un problema plantejat el 2015", quan va arribar a l'alcaldia. Se sent satisfet de la solució trobada i del fet que "fins ara el funcionament ha estat correcte, sense cap problema, cap incidència, i amb una qualitat de l'aigua bona com mai l'havíem tingut". Per a l'Ajuntament li surt molt més a compte tenir la planta de desnitrificació a nivell de costos que no pas portar l'aigua des d'Enfesta, com s'havia fet, perquè hi havia uns costos de bombament molt importants. Badia, que durant el procés d'autorització sanitària de l'ús de la planta s'havia queixat de la lentitud i els requeriments que els feina del departament de Salut, explica que "s'entenen les prevencions sanitàries perquè una planta amb el volum de la de Calaf, fins ara, no s'havia provat al país".

Subscriu-te per seguir llegint