Associacions denuncien que Martorell i Igualada dificulten l'accés a drets socials posant entrebancs en l'empadronament

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Ficat, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la CONFAVC, Lafede.cat i MUET denuncien que, tot i existir una normativa estatal que estableix l’obligatorietat d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, a Catalunya aquest dret i deure no es fa efectiu, almenys, a una trentena de municipis, que dificulten l’empadronament als veïns. "No empadronar suposa una flagrant vulneració del marc legal”, ha explicat Laia Costa, responsable d’Incidència de Ficat, en la roda de premsa conjunta realitzada aquest matí a la Parròquia de Sant Benet de L’Hospitalet de Llobregat. En la llista d'aquestes entitats hi ha Martorell, Igualada, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui i Masquefa.

Les entitats, plataformes i institucions recorden que el padró actua com un “meta dret”, ja que és la porta d’accés a drets socials tan bàsics com la salut o l’educació. No empadronar significa abocar a l’exclusió a persones i famílies que sovint ja pateixen situacions de vulnerabilitat.“Hi ha persones que no poden aportar un títol acreditatiu del lloc on viuen perquè viuen en habitacions rellogades, al carrer, ocupant o en habitatges insegurs”, ha afirmat Laia Costa.

A través d’un sondeig realitzat a les entitats membres d’ECAS i d’informes com el de FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres i els del Fòrum de Síndics Locals, així com de la informació recopilada per la resta d’organitzacions convocants, s’ha constatat que les dificultats d’accés al padró són una problemàtica estesa a tot el territori i que almenys 30 municipis vulneren el dret al padró posant-hi traves: Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d’Aro, La Bisbal d'Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada. La manca de transparència en relació a l’empadronament impedeix comptar amb un diagnòstic exhaustiu que permeti conèixer no només les denegacions, sinó també els arxivaments per desistiment, asseguren les entitats.

Un dels casos paradigmàtics és Arbúcies, on “l’Ajuntament incompleix de manera conscient i reiterada la normativa d’empadronament, exigint documentació sense cap base legal i negant-se també a aplicar la norma de l’empadronament social”, ha afirmat Abdelaziz Mohamade, vicepresident de l’Associació per la Convivència i Cohesió Social a Arbúcies. En aquest municipi gironí, les entitats denuncien que només s’empadrona un dia a la setmana durant dues hores i sense cita prèvia, a la sala d’espera de Serveis Socials, amb els col·lapses que això genera. Com a requisit, es demana la cèdula d’habitabilitat, un procediment improcedent, i que les persones que viuen en el domicili tinguin el mateix cognom i fins i tot constin en el contracte de lloguer. “Sabem que a Arbúcies hi ha més de 300 persones sense empadronar perquè no compleixen els requisits, i això suposa el 5% de la població”, ha denunciat Mohamade.

A Lleida cal acreditar dos mesos de residència a la ciutat, i les persones que viuen en habitacions o habitatges rellogats necessiten l’autorització del propietari o arrendador, que sovint no ho autoritza per por a perdre prestacions. Per tant, només s’empadrona en el domicili on es resideix amb títol acreditatiu, i les persones sense sostre en situació de carrer només es poden acollir al padró social si són conegudes pels Serveis Socials de la ciutat i amb un expedient obert. En aquests casos, però, s’envia una carta certificada de comprovació al domicili on es vol fer l'empadronament, i si no es rep o no es respon, es tanca l’expedient sense informar-ne. “Un procés que hauria de ser senzill acaba necessitant d’acompanyament per les traves que suposa.

A Mataró només s’empadrona sense domicili fix o amb domicili fictici “en casos molt excepcionals i amb valoració de Serveis Socials”, ha explicat Lluís Puigdemont en representació del Grup de Treball d’Habitatge d’ECAS, i resulta “molt difícil” perquè es requereix un informe social amb un seguiment estret per part dels mateixos Serveis Socials o d’una entitat amb conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. El termini de resposta per aprovació o no de l’empadronament és de tres mesos i la no-resposta és silenci negatiu.

A Terrassa només s'aplica el padró social a persones sense sostre i es triga fins a sis mesos a donar resposta, “tot i que la normativa dictamina que el termini màxim de resposta és de tres mesos”.

Subscriu-te per seguir llegint