Aigua de Rigat celebra els 100 anys de presència a la Conca d'Òdena

La companyia Aigua de Rigat, que subministra l'aigua a sis municipis de la Conca d'Òdena, entre les quals la capital, Igualada, celebra aquest dijous els actes centrals del seu centenari, amb un acte al Museu de la Pell d'Igualada, a les 7 de la tarda. Són cent anys de trajectòria des que l’enginyer Ròmul Gavarró la va constituir l’11 de juny de 1923. Va néixer amb la voluntat de resoldre la demanda d’aigua potable a la Conca d’Òdena i d’altres punts de l’Anoia. Aigua de Rigat presta servei Igualada, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Òdena i Copons, i no destacarta en un futur poder optar a fer la gestió del cicle integral de l'aigua, és a dir, gestionar també les depuradores.

La història de l'empresa explica que fa cent anys, en els límits del terme de la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí es trobava el Mas de Rigat, que actuava com un hostal i, per extensió, el molí paperer de Rigat ja a terme de Vilanova del Camí, d’on procedeix el nom a l’empresa. La història d’Aigua de Rigat, de fet, sempre ha estat unida a espais relacionats amb la manufactura paperera, tan profundament arrelada a l’Anoia.

Va ser en els anys 30 quan Aigua de Rigat ja va despuntar amb l’adquisició del conjunt de quatre edificacions inactives dels antics molins fariners i paperers de la zona, coneguts amb el nom dels molins de Dalt i de Baix de Cal Coca, a La Pobla de Claramunt, per posar en marxa l’abastiment d’aigua a Cal Coca, tot un símbol en aquell temps de progrés i modernitat per a la localitat.

El 1954, seguint un projecte que es va materialitzar l’any següent, la companyia va començar a obtenir aigua també de la riera de Carme, principal afluent del riu Anoia. Vaser en aquell moment quan es va construir la planta potabilitzadora de La Pobla de Claramunt, per tractar l’aigua provinent de la riera i enviar-la neta i apte per al consum humà cap als dipòsits de regulació.

Durant els anys 60 i 70 es va produir un important augment demogràfic i industrial. El 1967 l’Ajuntament d’Igualada va iniciar prospeccions d’aigua a Les Comes, a les Esplugues de Carme, i finalment va comprar un pou. Precisament, el 1973 es va construir un dipòsit regulador, per emmagatzemar l’aigua que s’extreia del pou, el dipòsit de l’Aromir a Vilanova del Camí, que recollia les aigües de Les Comes. Tot un fet que va marcar Aigua de Rigat, doncs l’adquisició d’aquesta nova font d’aigua va motivar l’entrada de l’Ajuntament d’Igualada a l’accionariat d’Aigua de Rigat, que no es va fer efectiva fins al 1981.

A la dècada dels 80, la demanda d’aigua va accentuar la pressió per incrementar la disponibilitat de més cabals. És en aquest moment, el 1988, quan s’adquireix Cal Cubé amb el pou de la Torre, una instal·lació de molta envergadura, que va possibilitar la portada d’aigua uns anys després. Cap a finals del 2006, Agbar adquireix el 68 % de les accions de la companyia, i l’Ajuntament d’Igualada en manté el 32 % restant.

Més recentment, un dels moments clau en la gestió de l’aigua d’aquesta companyia ha estat la connexió entre la Llosa del Cavall i la Xarxa d'Abastament d'Aigua Ter Llobregat (ATL), el 2020, per garantir el recurs a la ciutat d’Igualada davant l'estrès hídric que pateix des de fa anys l’aqüífer Carme Capellades, que constituïa l’única font d’abastament del municipi.

Després de l'acte central del proper dijous, Aigua de Rigat presentarà els primers dies del mes de desembre la història de la empresa, amb un volum que recullirà la història d'Aigua de Rigat i que també aporta un important recull gràfic.

En el marc del seu centenari, Aigua de Rigat ha decidit evolucionar la seva imatge corporativa, cap a una nova identitat "visual, moderna, dinàmica i inspirada en el moviment de l’aigua, com a expressió de la seva capacitat d’adaptació per afrontar els reptes del futur i esdevenir la punta de llança cap a la transició verda dels municipis en els quals gestiona el subministrament d’aigua". La imatge ja és visible actualment.