Francesc Giralt, d'Aigua de Rigat: "L'aigua més cara és la que no es té"

Aigua de Rigat, l’empresa de capital públic i privat que gestiona l’aigua de boca de sis poblacions del centre de l’Anoia, entre les quals hi ha la ciutat d’Igualada, és ja centenària. Ho celebra aquest dijous amb l’acte central al Museu de la Pell d’Igualada. Francesc Giralt, santpedorenc, n’és actualment el gerent. 

Aigua de Rigat neix el 1923. Són 100 anys. L’objectiu va ser portar aigua a Igualada. És una empresa que sempre s’ha vinculat al progrés i a la innovació. Ha passat moltes dificultats, sempre, per poder subministrar aigua. Al principi va buscar nous pous i ara últimament, amb l’aqüífer Carme-Capellades amb un nivell de sobreexplotació important, ha calgut la connexió a la xarxa de la Llosa del Cavall.

Cent anys donen un profund coneixement de com es pot gestionar l’aigua a Igualada i comarca. 

Aigua de Rigat neix el 1923. Són 100 anys d’història. L’empresa neix amb l’objectiu de portar aigua a Igualada. És una empresa que sempre s’ha vinculat al progrés i a la innovació. Des dels seus inicis, ha passat moltes dificultats, per poder subministrar aigua a Igualada i a la Conca d’Òdena. Al principi va buscar nous pous i ara, últimament, amb l’aqüífer Carme-Capellades amb un nivell de sobreexplotació important, ha calgut la connexió a la xarxa de la Llosa del Cavall.

Aqüífer de Carme-Capellades està sobreexplotat, però, en canvi, a Igualada hi ha un aqüífer diferent, que aporta un excés d’aigua a la depuradora. Aquesta aigua no es pot aprofitar per destensionar els recursos de captació d’Aigua de Rigat?

Són dos aqüífers difernts. El d’Igualada, molt més petit, és totalment independent. Aquest aqüífer és força elevat, té surgències, fins i tot, en determinats períodes pot arribar a inundar zones de pàrquings. És cert que aquesta aigua, històricament, s’ha tret amb bombes i s’han llançat al clavegueram. Aquestes aigües blanques a la depuradora són un problema. La depuradora ha de tractar més cabal i això estressa el procés de depuració. 

No es pot aprofitar com a recurs de la xarxa d’aigua potable?

S’ha analitzat la seva qualitat i no seria senzill, és una aigua força contaminada i, per tant, el seu tractament seria molt complicat, costós i energèticament poc sostenible. Ara, es pot utilitzar per altres usos. L’Ajuntament d’Igualada ja l’utlitza per al reg i està treballant amb el nostre suport per aprofitar encara més l’aigua per a altres usos. Un d’aquests, el biollac.

És una contaminació de l’acció de l’home? 

Sí. Hi ha una contaminació per nitrats i d’elements volàtils derivats de dissolvents... Processos industrials. 

Difícil de deixar-lo net, doncs? 

Tot el que té a veure amb contaminació d’aqüífers són processos molt lents. No vol dir que s’hagi contaminat ara. Potser que l’origen sigui de força anys enrere. Però netejar la contaminació és molt lent i llarg.

Amb l’aqüífer de Carme-Capellades saturat, el futur de l’Aigua a la conca d’Òdena quin és pel que fa a recursos? L’Aigua de la Llosa del Cavall o, i si ve del sud, del sistema Ter-Llobregat, és més cara i la sequera l’afecta?

Igualada i la Conca d’Òdena no és un cas aïllat. La sort és està connectat a més d’una unitat d’explotació. I això li dona més robustesa. El futur passa per continuar fent una gestió molt eficient del recurs que tens i intentar donar un segon ús a l’aigua. Regenerar aigües de les depuradores i que serveixin per a altres usos que no sigui el potable: recs, indústria o per recàrrega d’aqüífers. 

S’hi està treballant des d’Aigües de Ribat?

Pel que fa a la regeneració de l’aigua encara no, ja que no som els gestors de la depuradora de Vilanova. Però sí en el reaprofitament de les aigües freàtiques. Lògicament, si mai arribem a gestionar la depuradora, que és un dels objectius, no es descarta poder treballar en la regeneració.

Voldrien tenir la gestió integral? 

Quan fas una gestió integral et permet dur a terme aquests tipus de projectes, regeneració d’aigua ifer un ús més eficient del recurs. 

La dimensió d’una ciutat com Igualada no és un problema per al procés de regeneració? No s’incrementen molt els costos?

No. Està clar que si es tracta més quantitat d’aigua hi ha uns costos més reduïts per metre cúbic, però sempre dic que l’aigua més cara és la que no es té. No tenir aigua té un impacte molt important en la vida de la gent. I donar un segon ús de l’aigua, per a rec o indústria, seria una solució per augmentar els recursos disponibles.

Tenir el recurs d’aigua suficient és el principal problema per a la gestió a Igualada i l’entorn, o també es pot millorar per manteniment de xarxa, per exemple, o recuperació de pluvials?

Sempre hi ha camí per recórrer en aquests àmbits, però els deures estan fets. Aigua de Rigat, en el seu conjunt, té un rendiment superior al 80%, i si mirem Igualada, és del 86%. És una eficiència molt bona, una de les millors de Catalunya. Però aquesta és una feina eln la que sempre has d’estar actuant. La gestió i les inversions han de ser constants. Sinó la xarxa s’envelleix. 

Al Penedès tenen problemes nous perquè els viticultors volen posar rec als camps de ceps. Aquí, aquesta pressió del sector agricola, també hi és?

Si la preocupació hi és, no ens ha arribat. Si existeix la necessitat, el que cal es treballar amb les aigües regenerades.

On son els límits d’Aigua de Rigat? 

Ara estem subministrant uns 6 hectòmetres cúbics l’any. Si part del recurs arribés per regeneració, l’aportació de l’aqüífer Carme-Capellades o de compra d’ATLLseria menor. De fet, els adobers estan treballant en la línia de la reutilització d’aigua en la seva depuradora.

En el darrer mandat hi ha hagut tensió sobre l’aigua. Li preocupa?

Que hi hagi aquest soroll preocupa, però crec que s’estan fent les coses bé, de manera molt eficient, gràcies en part al coneixement tecnològic del soci privat d’Aigües de Rigat.