L'increment del preu de l'aigua d'ATL afectarà 15 municipis de l'Anoia i el Baix Llobregat Nord

Quinze municipis de les comarques de l'Anoia i del Baix Llobregat Nord rebran l'impacte de l'increment del preu de l'aigua que ha anunciat que farà l'empresa Aigües Ter-Llobregat. Hi ha prop de 160.000 persones d'aquestes poblacions que veuran com els puja el rebut. El quant és una xifra variable, condicionada a la situació de cada municipi. A Martorell, que té una dependència del 100% del subministre que li fa ATL, l'increment pràcticament hauria de ser directe sobre el rebut del contribuent, i a Igualada, on el subministre és parcial, la incidència hauria de ser menor. La resta de municipis no depenen de l'aigua d'ATL.

Aplicar una fórmula de proporcionalitat entre l'increment anunciat i el resultat final del rebut seria el més lògic en una taxa, com és l'aigua, que està subjecte per llei a no generar dèficit, però els ajuntaments fan de més i de menys a l'hora de calcular el preu de l'aigua i és difícil de saber què passarà amb el rebut de cada municipi. S'han d'imputar els costos, però en uns ajuntaments, per exemple, als costos de l'aigua s'hi poden afegir una part proporcional d'hores de persones de la plantilla municipal per la part de la jornada que poden dedicar a la gestió de l'aigua.

En el conjunt del país, l'increment pel factor ATL afecta cinc milions i mig d’habitants, l’equivalent al 90% de la població de Catalunya, que veuran un augment de la factura de l’aigua en els pròxims mesos. Segons la principal distribuïdora d’aigua del territori, Aigües Ter-Llobregat (ATL), l’actual context de sequera i inflació obligarà a apujar el preu d’aquest servei en més d’un centenar de municipis. En total, s’estima que el cost de l’aigua podria pujar prop d’un euro per persona i mes. Per a una família de quatre persones, això suposarà uns 48 euros més a l’any.

Segons explica la distribuïdora, aquest increment de la tarifa no s’aplicarà igual a tots els municipis i, per tant, no afectarà per igual tots els usuaris. Hi ha poblacions, com pot ser el cas d'Igualada o de Calaf en què l'aigua d'ATL és una part del total consumit, l'altra els arriba d'aigües subterrànies. Seran els Ajuntaments els que, finalment, decidiran com afectarà els usuaris. L’impacte final a la factura dels usuaris dependrà, per exemple, de quanta aigua obtingui una ciutat del circuit del Ter-Llobregat, així com dels acords amb les distribuïdores i els acords de cada consistori. 

En el cas de l'Anoia, les poblacions que depenen totalment o parcialment de l'aigua que els arriba del sistema Ter Llobregat són: El Bruc (2.218 habitants), Calaf (3.590 habitants), Castellolí (636), els Hostalets de Pierola (3.127), Igualada (40.767), Masquefa (9.744), Piera (16.787), la Pobla de Claramunt (2.275) i Vallbona d'Anoia (1.387). En el conjunt de la comarca de l'Anoia, hi ha 80530 persones que es veuran afectades d'una manera o una altra per aquest increment.

En el cas del nord del Baix Llobregat, els municipis afectats són: Abrera (que té 12.697 habitants), Castellví de Rosanes (2.096), Collbató (4.726), Esparreguera (22.365), Martorell (28.684) i Sant Esteve Sesrovires (7.889). La suma de tota aquesta població és de 78.457 habitants).

Amb l’actual revisió, la tarifa mitjana d’ATL s’incrementa de 0,74 euros/m³ a 0,99 euros/m³. L’impacte econòmic directe de la revisió de la tarifa que es va aprovar al voltant d’1 euro per persona al mes, però, com s'ha dit al principi, variarà segons la població. La nova tarifa es començarà a aplicar a partir de l’1 de gener de 2024.

Una de les novetats del nou exercici serà la nova metodologia de càlcul sobre un dels components de la tarifa, la Quota Fixa Regional: aquesta, que té en compte els volums d’aigua que els municipis compren a la xarxa d’ATL, pot ser un estímul per millorar l’eficiència (les pèrdues) de les xarxes municipals d’abastament d’aigua.

L’ATL ha mantingut la seva tarifa congelada des de 2017. El Govern va renovar, a finals de 2022, la decisió de mantenir aquesta mesura durant un any més davant del context econòmic, amb un encariment generalitzat dels preus i amb l’objectiu de no perjudicar el benestar i l’economia de les famílies. I diverses fonts indiquen que a les portes de les eleccions municipals, els partits polítics no van acceptar l'actualització.

Ara l’ATL necessita poder garantir el servei d’abastament d’aigua i els costos derivats, que han crescut un 21% respecte a l’IPC de 2017, com són, per exemple, l’energia elèctrica, els costos de personal, o els aprovisionaments de materials i reactius necessaris per al procés de tractament i distribució de l’aigua. Tot i això, des del 2019, quan el Govern va tornar a assumir la gestió pública de l’ATL, la tarifa de l’aigua no s’ha equilibrat als costos que genera.