Fer que volar sigui una experiència adaptada

«L’any que ve, penso tornar-hi». Segurament que és la millor frase que pot escoltar un organitzador de qualsevol esdeveniment. És la que repetien bona part dels participants a la Jornada d’Aviació Adaptada, que s’ha celebrat aquest mes d’octubre a l’aeròdrom d’Òdena-Igualada, on 130 de persones amb algun tipus de discapacitat han pogut volar en avionetes, ultralleugers, trikes, autogirs i vols a vela.

És dissabte al matí, concretament les 10.30h, quan decideixo fer cap cap aquest esdeveniment. Quan entro, em trobo una cua amb persones esperant emocionades, i d’altres nervioses. Entre elles, veig una dona molt simpàtica i que tot el grup reconeix. Va en cadira de rodes. Penso que ella sabrà explicar-me de què va tot aquest esdeveniment. Es diu Raquel Urbaneja, té 39 anys i viu a Barcelona. El meu primer pensament és que treballa en l’organització, però de seguida rectifico quan veig que duu l’etiqueta de tots els participants. «Cada any espero que arribi aquest dia», em diu. Ella és la tercera vegada que hi participa i recorda que la primera estava molt nerviosa, però que s’ho va passar tant bé que ja estava fent el compte enrere per a la propera edició abans de pujar a l’avioneta. M’explica que quan s’enlaira i ja és dalt a l’avió, «els sentiment van canviant». Primer sent por i un formigueig a l’estómac, però quan ja mira avall i hi ha distància sent una satisfacció que qualifica d’«increïble» i «inexplicable».

A la pregunta: «t’imaginaves mai poder volar?», em respon que «no» i que va ser un company seu qui li va parlar sobre l’Aviació Adaptada i que va anar fins a Òdena per poder volar. Mentre m’acaba d’explicar l’annècdota, un voluntari la crida i sembla que es coneixen. Sembla ser que els voluntaris també repeteixen l’experiència.

L’Aitor és de Bilbao i ja és el segon any que es desplaça fins a Òdena per fer de voluntari en aquesta jornada. «Conec una persona que està a l’organització i quan em va explicar el que estaven organitzant em va semblar un molt bon pla», em diu mentre empeny la cadira de la Raquel cap a les pistes. L’Aitor s’encarrega de la recepció i de desplaçar els usuaris a la zona d’embarcament on hi ha els avions. «Veure aquestes cares de felicitat quan s’apropen a pujar a l’avioneta és indescriptible, penso que fent tant poc ja estic col·laborant en aquest esdeveniment i aquesta bona causa», assegura.

«Vols pujar amb nosaltres?», em proposa la Raquel. Però no hi ha lloc. A l’avioneta, pugen només el pilot i el participant, excepte en alguns casos, en què si és la primera vegada que volen, hi puja un voluntari. Aquest darrer cas és el de Miquel Castell-Lopez. El Miquel, té una discapacitat mental. Em sorprèn. Quan camino per les pistes de vol dient adéu amb la mà a la Raquel que ja s’enlairava, em trobo de cara un noi més jove, de vint anys, acompanyat de la seva mare. Si no fóssim allà, diria que els acaba de tocar la loteria perquè les dues cares eren de gran felicitat. Ell és d’Igualada. «M’ho he passat bastant bé», em diu somrient. Se li ha fet curt el vol. «Era la primera vegada, m’ha acompanyat la monitora i quan érem dalt, s’ha marejat i hem hagut de baixar abans del previst», m’aclareix. Ell no ha tingut gens de por i tenia moltes ganes de volar, com que se li ha fet curt, m’ha promès que l’any vinent repetirà l’experiència. Si tinc una nova ocasió, l’any que ve jo també hi tornaré.

«Everybody can fly», un esdeveniment que creix amb participació de pilots d’arreu

Tot apunta que aquest esdeveniment de la jornada d’Aviació adaptada, que ja és un èxit, ho serà més en els propers anys. Entre els parlaments institucionals se sent un home parlant en anglès que diu «everybody can fly». És un dels reponsables de l’entitat anglesa Aerobility relacionada també amb l’aviació i el món de la discapacitat. L’èxit de les darreres edicions, fa que cada cop més pilots, entitats, escoles i empreses de vol relacionades amb el món de la discapacitat d’altres països assisteixin a la jornada. En total han estat 11 persones que han aterrat a l’aeròdrom amb les seves respectives avionetes adaptades procedents d’Anglaterra en un viatge que han hagut de fer amb diverses etapes.

Més que poder gaudir de la vista d’ocell, una jornada que vol donar solucions

El principal objectiu de la Jornada d’Aviació Adaptada és apropar el món de l’aviació al de la discapacitat i aconseguir que totes les persones amb alguna discapacitat puguin gaudir del plaer de volar sense obstacles ni barreres, però el president d’Aviació Adaptada, l’oganitzador Carlos de Albert, explica que també té un altre vessant: «Volem donar a conèixer diferents artefactes o solucions per millorar la mobilitat de les persones». De fet, a l’esdeveniment hi havia bicicletes o cars per a persones amb mobilitat reduïda o estands amb serveis, com per exemple, cases rurals que es troben molt ben condicionades per a persones amb qualsevol discapacitat.