«Ginecòleg se n’és 24h al dia i cal que hi hagi vocació»

«Per a mi és un honor i una responsabilitat representar a tots els ginecòlegs, 9.000 a tot Espanya i 1.000, a Catalunya. Intentem defensar la ginecologia i assegurar la formació continuada dels nostres companys. Tenir una ginecologia de qualitat, que puc dir que aquí estem força bé. També a l’Hospital Universitari d’Igualada». És el punt de partida de Pere Brescó Torra, ginecòleg, Cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital igualadí i des del mes de desembre nou president del principal entitat de ginecòlegs a l’Estat.

La ginecologia que tenim a casa nostra està bé? Millor els últims anys?

Hi ha hagut una evolució. Les telecomunicacions ens han apropat tècniques i innovació. Avui pots saber pràcticament al moment el que està fent la Clínica Mayo a Arizona. Si vols, tothom pot estar al dia. La nostra és una professió de formació continuada. I també hi ha hagut un canvi molt important en la humanització de la medicina. I la meva funció és assegurar que es vagin produint més canvis. Ha sortir fa poc una enquesta que diu que entre les persones ateses per ginecòlegs catalans hi ha un alt grau de satisfacció.

Als hospitals i consultes de casa nostra tenim els metges preparats i les millors eines?

Sí, però tot va a una velocitat increïble. És que avui jo no puc llegir tots els articles que surten cada dia. Avui has de diversificar, ajuntar-te amb equips bons i delegar certes coses. Aquest món és molt extens i hi ha una sèrie de tecnologies en les que ens hem de posar, com la Intel·ligència artificial, el 3D,...

Ara té una visió àmplia amb la ginecologia estatal i mundial i una molt més focalitzada a l’Hospital d’Igualada, perquè es manté com a Cap del servei en aquest centre.

És un honor que per primera vegada el president d’una societat científica de tot Espanya sigui una persona d’un hospital comarcal. Però això també vol dir que avui es pot fer de tot pràcticament a tot arreu. Es pot donar la mateixa qualitat pràcticament a tot arreu, i a vegades, més en el petit.

Ha tingut contacte amb països de l‘Àfrica i d’Amèrica per projectes de solidaritat. Ara molta d’aquesta població es trasllada a Catalunya. Amb problemes culturals i de malalties que ja tenien al país d’origen?

Hi ha un paradigma nou. Amb la immigració hem vist com malalties que ja no les teníem han tornar o d’altres que estaven més adormides s’han potenciat.

També quan parlem específicament de la dona?

Sí, sí. És normal, estem en una globalització del món, i això ja una realitat a molt països.

No és només en malalties, hi deu haver països en què no hi deu haver el costum d’anar a fer revisions als ginecòleg, per exemple.

Ens hem d’adaptar. Però jo crec que el ser humà s’adapta. Hem de veure certes coses, però sempre amb la medicina per davant. Som professionals i ens devem a la salut de la dona.

El professional ginecòleg, des de fa uns anys, té molta preocupació per la seva seguretat en l’àmbit judicial, perquè no el denunciïn.

Com tot al món, la medicina també s’ha judicialitzat. Està bé, perquè tots hem de fer bé la nostra feina. A part de veure-ho com una defensa del ginecòleg, també ho hauríem de veure com una forma d’informar el pacient. Quan es va al metge, també ha de conèixer que es pot complicar. Els metges atenem, sobretot, la complicació. Per atendre un part, no caldria ni la nosaltres presència si tot fos normal. S’ha de tenir confiança en el professional.

Però ara hi ha més cesàries que abans?

Sí, però a casa nostra tenim una taxa molt bona de cesàries, i no es diu. I els polítics, abans de dir algunes coses s’haurien d’informar bé. A vegades potser ens hauria d’utilizar per tenir un millor coneixement.

A Catalunya diria que estem bé?

Sí, sí. Estem bé, però també tenim una societat que està canviant.

El ginecòleg rep peticions perquè el part sigui una cirurgia encara que no hi hagi una necessitat?

Sí, però també hem de vuere que la societat canvi. abans quedaven en estat als 20 anys, ara, als 35. Això té una repercussió, tenim altres patologies, no és el mateix parir amb 20 que amb 35 anys. I tenim gent que ve d’altres països que ens demana una cesària, perquè en el seu país d’origen, parir per baix només ho fan una categoria molt baixa de la gent. Això passa en països de l’Amèrica central. Hem d’estar per humanitzar i intentar convèncer la dona. Però tenim una taxa correcta.

El ginecòleg català surt format també en tots aquests temes socioculturals?

Cada dia més. Nosaltres, crec, que l’hem tingut sempre present, perquè nosaltres tractem amb el miracle de la vida. Sempre he tingut la sensació que el ginecòleg és el que més empatitza amb el seu pacient. Assistir al part és molt emotiu. El ginecòleg ha estat sempre molt humanitzat. Hi ha gent molt sensible i que estima la professió. El treball són 40 h setmanals, més guàrdies, més formar-se. O tens vocació o fer de ginecòleg és impossible. Jo són ginecòleg 24 h al dia.

Han canviat també els hàbits del jovent. Hi ha més problemes?A totes les edats. Hi ha canvis en el moment del part, en les relacions, en l’activitat de les persones de 60 anys... i la medicina s’ha d’anar adaptant.