«Igualada té cultura de biblioteca des de fa 100 anys»

Montserrat Lobato i Just, directora de la Biblioteca d'Igualada, explica el creixement dels usuaris de l'equipament i alguns dels reptes de futur

La directora de la Biblioteca d'Igualada, Montserrat Lobato Just

La directora de la Biblioteca d'Igualada, Montserrat Lobato Just / Miti Vendrell Domènech

Miti Vendrell Domènech

Mig miler de persones al dia entren a la biblioteca d'Igualada. Però, què hi fan? Quins serveis utilitzen i per què en una societat de pantalles la tendència als llibres físics vagi en augment?

Batre rècords és fantàstic. L’ha sorprès aquest èxit?

Totalment. És sorprenent per a nosaltres perquè creiem que ja havíem tocat sostre.

Com ha evolucionat la biblioteca els darrers anys?

Des de l’any 2020 hem experimentat un augment constant perquè en aquell any de covid hi va haver una davallada global, com en tots els àmbits, però aquest any hem superat les dades del 2019, de prepandèmia en molts indicadors.

Quins són els serveis que més han augmentat?

L’increment més significatiu ha estat els préstecs de documents físics. També els serveis relacionats amb la connectivitat digital, com les connexions a internet i el préstec interbibliotecari. De fet, això ha augmentat un 81%, hem enviat més de 9.000 llibres i n’hem rebut 7.600. Això reflecteix una creixent col·laboració amb altres biblioteques, formant una veritable xarxa.

Menciona els préstecs físics. Això sorprèn amb la tendència creixent de les pantalles i préstecs virtuals. Què creu que ha provocat aquest canvi?

Potser és un retorn a l’experiència tangible del llibre físic, i és fascinant perquè és un canvi que també hem observat amb els joves.

Què ha passat amb els joves?

Han estat una sorpresa molt agradable per a nosaltres aquest any! Hem vist un augment significatiu del 35% en el nombre de joves i adults entre 25 i 39 anys que s’emporten llibres en préstec comparat amb anys anteriors. Sovint és una franja d’edat que prefereix consumir contingut digital.

No està tot perdut. A què pot ser degut aquest canvi positiu?

És curiós perquè sembla que coincideix amb l’etapa que serien adolescents, que és com si els “els perdéssim”, però sembla que a partir d’una certa edat hi ha un retorn a la lectura i a la biblioteca. Sembla que arriba un punt que redescobreixen el plaer de llegir llibres en format físic.

Com és això?

Jo penso que les escoles hi juguen un paper fonamental. Aquí, a Igualada, hi ha molts centres escolars i les visites escolars i la promoció de la biblioteca entre els estudiants és una feina constant. Treballem amb les escoles per fomentar l’ús de la biblioteca, els expliquem què poden trobar aquí des de ben petits i això, tot i ser una feina de formigueta sembla que dona el seu fruit.

Parlant d’activitats, quins tipus d’activitats sol organitzar la biblioteca i creu que impacten en aquest creixement?

Organitzem diverses activitats com presentacions de llibres, xerrades, però les més destacables són les activitats infantils i familiars, que tenen una gran acollida. El 2022, amb la capitalitat de la cultura catalana, també vam intensificar les activitats i, sorprenentment, la participació ha continuat augmentant el 2023.

Quina és l’activitat estrella?

Els clubs de lectura és una de les més exitoses. Ara mateix en tenim 13 i gent amb llista d’espera.

Pel que diuen les xifres publicades, Igualada és una població que llegeix. Com definiria la població en relació amb la biblioteca?

Sí, és una ciutat que llegeix i especialment els adults a partir dels 40 anys. Sincerament, crec que és un fet social, la biblioteca ha estat present des de fa cent anys a la ciutat, i la població la considera un recurs imprescindible.

És un espai públic, per tant, els usuaris deuen ser molt diversos... Quin públic freqüenta més la biblioteca?

És totalment un espai de convivència entre públics molt diversos. Tenim persones que la veuen com un supermercat de llibres, estudiants que venen a preparar els seus exàmens, petits que venen amb les seves famílies, adults i persones grans que venen a passar la tarda llegint novel·les o diaris ... i alguns que simplement gaudeixen de la calma i la calefacció. És un lloc on la gent pot venir a fer moltes coses diferents, i aquesta varietat fa que sigui especial.

Què li provoca veure aquesta participació activa de la ciutat, sobretot, com a directora del centre?

És molt gratificant. El que més m’agrada és veure que la gent utilitza la biblioteca de manera tan diversa i malgrat les diferències i les queixes ocasionals, la biblioteca pública és un lloc on els usuaris conviu en harmonia. Tots troben un lloc aquí. És la riquesa de la biblioteca pública.

Amb el creixement dels estudiants universitaris a la ciutat, quins reptes s’ha de plantejar una biblioteca?

El creixement és evident i cada cop el notem més. Tot i que és positiu, creiem que s’hauria d’oferir l’expansió dels serveis bibliotecaris universitaris. Hi ha unes èpoques de l’any, que els estudiants necessiten horaris més amplis i més espai. És una demanda que estem fent a l’Ajuntament i sobretot ara amb l’obertura del nou edifici del Passeig.

Aquest any celebreu el 25è aniversari, ens pots desvetllar alguna sorpresa?

Hem preparat activitats que se celebraran sobretot entre l’abril i maig. Sense voler revelar massa, puc dir-te que hi haurà presentacions especials de llibres, tallers, i fins i tot alguna col·laboració amb autors locals destacats. Estic segura que serà una celebració emocionant per a tots els amants de la biblioteca.