Montserrat fia al nou abat la recuperació i la fita mil·lenària

Després de dues dècades sense canvis, el 2021 ha estat l’any del relleu al capdavant de la comunitat benedictina de Montserrat. Tot just fa uns tres mesos que Manel Gasch i Hurios (Barcelona, 1970) s’ha estrenat com a nou abat en substitució de Josep Maria Soler, i ho ha fet en un dels moments més delicats dels últims temps a l’abadia de Montserrat, que ha vist com es reduïa dràsticament el nombre de turistes per la covid i, en conseqüència, la seva principal font de subsistència. Mirar de revertir-ho, serà la seva missió més imminent en aquesta nova etapa postpandèmia, a l’hora que ha d’anar obrint camí cap a la celebració del mil·lenari de la fundació del monestir, el 2025.

De fet, ha estat l’atzar qui ha situat el relleu en aquest context de màxima dificultat i reptes. Josep Maria Soler, que havia estat l’abat des del 2000, ha complert 75 anys aquest estiu, i d’acord amb la regla de sant Benet li tocava jubilar-se. A l’agost presentava la seva renúncia a l’abat president de la seva congregació, la Benedictina Sublacense-Cassines, i s’obria el procés per escollir successor, que s’allargaria un mes fins a saber-ne el nom, i un parell en total fins a la benedicció, que el 13 d’octubre completaria el protocol de la presa de possessió de Manel Gasch en el nou càrrec.

Una cinquantena de monjos amb dret a vot del propi monestir, de Santa Maria del Miracle i de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, van triar, d’entre una trentena de candidats, el tercer abat del segle XXI (després de Sebastià Bardolet i Josep Maria Soler, que el rellevava el maig del 2000) i en una votació de la qual no en transcendeix el resultat. El nom es feia públic el 15 de setembre, i des d’aleshores ja exercia el govern del monestir a l’espera de la benedicció abadal, que arribaria un mes després en un acte que va congregar nombroses autoritats polítiques i socials.

L’escollit era Manel Gasch, que des del 2011, l’any en què fou ordenat sacerdot, ja exercia com a majordom-administrador del monestir. Llicenciat en Dret, hi va ingressar el 1996, i allà va començar la seva formació en teologia, que va completar a Roma (2005). Des d’aleshores és professor de teologia a l’Estudi Filosòfic i Teològic de Montserrat, i aquell mateix any iniciava una etapa com a prefecte de l’Escolania que duraria fins el 2010, poc abans d’esdevenir el majordom-administrador del monestir.

Un càrrec, el darrer, que l’avala en el repte de redreçar l’economia monàstica confiant que la pandèmia permeti la tornada massiva de turistes, i que també el fa coneixedor dels propòsits i mitjans amb què s’ha d’enfocar el mil·lenari. Un esdeveniment que ell mateix descrivia com «una oportunitat d’apropar Montserrat i la vida monàstica a la nostra societat actual, i que ha de ser un punt de partida per al Montserrat del futur» .

També s’ha de veure com el tarannà progressista de Gasch es reflecteix en la línia de mantenir Montserrat com a referència de país i en la resolució dels problemes d’abusos sexuals que darrerament han tacat la comunitat.