Després de dues dècades sense canvis, el 2021 ha estat l’any del relleu al capdavant de la comunitat benedictina de Montserrat. Tot just fa uns tres mesos que Manel Gasch i Hurios (Barcelona, 1970) s’ha estrenat com a nou abat en substitució de Josep Maria Soler, i ho ha fet en un dels moments més delicats dels últims temps a l’abadia de Montserrat, que ha vist com es reduïa dràsticament el nombre de turistes per la covid i, en conseqüència, la seva principal font de subsistència. Mirar de revertir-ho, serà la seva missió més imminent en aquesta nova etapa postpandèmia, a l’hora que ha d’anar obrint camí cap a la celebració del mil·lenari de la fundació del monestir, el 2025.

De fet, ha estat l’atzar qui ha situat el relleu en aquest context de màxima dificultat i reptes. Josep Maria Soler, que havia estat l’abat des del 2000, ha complert 75 anys aquest estiu, i d’acord amb la regla de sant Benet li tocava jubilar-se. A l’agost presentava la seva renúncia a l’abat president de la seva congregació, la Benedictina Sublacense-Cassines, i s’obria el procés per escollir successor, que s’allargaria un mes fins a saber-ne el nom, i un parell en total fins a la benedicció, que el 13 d’octubre completaria el protocol de la presa de possessió de Manel Gasch en el nou càrrec.

Una cinquantena de monjos amb dret a vot del propi monestir, de Santa Maria del Miracle i de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, van triar, d’entre una trentena de candidats, el tercer abat del segle XXI (després de Sebastià Bardolet i Josep Maria Soler, que el rellevava el maig del 2000) i en una votació de la qual no en transcendeix el resultat. El nom es feia públic el 15 de setembre, i des d’aleshores ja exercia el govern del monestir a l’espera de la benedicció abadal, que arribaria un mes després en un acte que va congregar nombroses autoritats polítiques i socials.

L’escollit era Manel Gasch, que des del 2011, l’any en què fou ordenat sacerdot, ja exercia com a majordom-administrador del monestir. Llicenciat en Dret, hi va ingressar el 1996, i allà va començar la seva formació en teologia, que va completar a Roma (2005). Des d’aleshores és professor de teologia a l’Estudi Filosòfic i Teològic de Montserrat, i aquell mateix any iniciava una etapa com a prefecte de l’Escolania que duraria fins el 2010, poc abans d’esdevenir el majordom-administrador del monestir.

Un càrrec, el darrer, que l’avala en el repte de redreçar l’economia monàstica confiant que la pandèmia permeti la tornada massiva de turistes, i que també el fa coneixedor dels propòsits i mitjans amb què s’ha d’enfocar el mil·lenari. Un esdeveniment que ell mateix descrivia com «una oportunitat d’apropar Montserrat i la vida monàstica a la nostra societat actual, i que ha de ser un punt de partida per al Montserrat del futur» .

També s’ha de veure com el tarannà progressista de Gasch es reflecteix en la línia de mantenir Montserrat com a referència de país i en la resolució dels problemes d’abusos sexuals que darrerament han tacat la comunitat.