Anuari 2023: El Moianès es revela contra els grans parcs solars projectats a la comarca

Entitats ecologistes promouen una campanya ciutadana per frenar les tres propostes en tràmit

Entitats ecologistes van tallar la carretera a Calders contra els macroprojectes energètics

Entitats ecologistes van tallar la carretera a Calders contra els macroprojectes energètics / Arxiu/Oscar Bayona

Queralt Casals

Queralt Casals

Els pobles i ciutats del territori han iniciat una aposta decidida cap a la transició energètica amb la voluntat de substituir els combustibles fòssils per energies renovables. Però la proliferació de projectes per fer macroparcs fotovoltaics, amb milers de plaques solars en camps agrícoles, ha posat en alerta entitats ecologistes que veuen en aquestes iniciatives un impacte paisatgístic que porta a la destrucció del territori i la seva biodiversitat. Defensen un model diferent i aposten per ser autosuficients energèticament amb iniciatives com les plaques en edificis particulars o la creació de comunitats energètiques.

A la Catalunya central, hi ha projectats diversos camps fotovoltaics amb l’Anoia com una de les comarques on més en planen. El Bages no és una excepció, amb projectes en municipis com Navàs o Castellfollit del Boix, però ha estat al Moianès, amb tres iniciatives sobre la taula, dues a Calders i una a Moià, on els macrocamps solars han trobat més oposició ciutadana.

La plataforma d’entitats Moianès pel Decreixement, integrada per diferents col·lectius de caràcter ecologista i social, ha posat en marxa una campanya ciutadana, liderada pel col·lectiu El Fanal, que inclou una recollida de signatures amb una parada al mercat setmanal de Moià, per frenar el que qualifiquen de «macro projectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny, l’equivalent a 65 camps de futbol. L’entitat El Fanal és la que lidera aquesta iniciativa i considera que l’aposta passa per les comunitats energètiques i les iniciatives d’autoconsum, i per seguir el que estableix la Llei de canvi climàtic, segons la qual, assegura, «les renovables s’han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana».

Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees i 34.186 plaques solars), que ja està aprovat, i el del Pla de les Quingles (35,9 ha i 43.680 plaques), i el tercer al sector del Prat de Moià, de 6,6 hectàrees de superfície i 5.280 plaques.

Entre les accions dutes a terme per denunciar els macroparcs fotovoltaics, les plataformes i col·lectius ecologistes del Moianès que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa van protagonitzar, el 6 de desembre passat, talls de circulació a la carretera de Manresa a Moià, a l’alçada de l’accés a la Colònia Jorba. Aquesta va ser una de la dotzena de mobilitzacions que van tenir lloc en diferents punts de Catalunya per reclamar al Govern de la Generalitat que «deixi d’impulsar una transició energètica injusta i antiecològica basada en macroprojectes privats i extractivistes».

Les entitats ecologistes del Moianès argumenten que darrera dels macro projectes de renovables hi ha grans empreses i que «no és el bé comú el que els mou, sinó exclusivament la defensa del monopoli econòmic». En aquest sentit, creuen que «l’alternativa és una transició energètica descentralitzada i en mans de la ciutadania en forma de comunitats energètiques, enfront dels oligopolis que continuaran imposant els preus que els donin majors beneficis».