Anuari 2023: La seguretat, tema sensible a Manresa

El dijous 5 d’octubre va tenir lloc una manifestació ciutadana sota el lema «Manresa diu prou!» que va aplegar dues mil persones, segons la Policia Local, contra la inseguretat ciutadana i l’incivisme davant de Crist Rei, a la plaça Neus Català que va quedar plena. També en els seus extrems cap als trams del Passeig i la prolongació del carrer Guimerà.

Va ser una concentració com mai s’havia vist abans per reclamar mesures, que tenia els seus orígens i va tenir els seus efectes.

El tema portava temps covant-se fins al punt que ja havia marcat la campanya electoral de les municipals del 28 de Maig.

El partit Alfa, ERC, va assegurar que prioritzaria tenir una ciutat més segura com un dels eixos principals del nou mandat.

Va plantejar recuperar la policia de barri, a partir d’una reorganització del cos de la Policia Local, per assolir una major presència al carrer, «i la instal·lació de fins a 40 càmeres a la via pública que se sumarien als 20 dispositius instal·lats» els anys anteriors. 

La segona força política en suports, Junts, mantenia que, per la seva banda, aplicaria la màxima que «en qüestions de seguretat, a Manresa qui la fa, la paga». Repetia que «els ciutadans tenen por i se senten insegurs. Això és una realitat que cap dada podrà rebatre. Perquè les sensacions són també realitat».

Feia així referència a les dades que mostraven que el nivell de delictes a Manresa era un 9% més baix que la mitjana catalana.

Una altra lectura de les dades era que a Manresa hi va haver 4.148 infraccions penals el 2022. Però aquesta dada no indicava si Manresa es podia definir com una ciutat perillosa o amb un alt risc de criminalitat. En la comparació amb altres municipis de la regió central amb més de 20.000 habitants, Manresa sí era la que registrava més delictes per cada 1.000 habitants (55). A Vic n’hi va haver (48), a Igualada (45) i altres poblacions pròximes com Esparreguera (21,68), Olesa de Montserrat (19,24) i Manlleu (16,37) també van registrar menys delinqüència.

Es debatia sobre el motiu pel qual la percepció d’inseguretat a la capital del Bages era superior a la de ciutats com Granollers, Vilanova i la Geltrú o el Prat de Llobregat, que comptaven amb xifres de delictes per habitant superiors.

L’onada generalitzada d’ascens de l’extrema dreta, exemplificada en la creixent presència política de Vox, empenyia cap a un espai central els discursos securitaris. Una part significativa de la població mirava amb desconfiança el que considera que és un discurs bonista per part d’unes autoritats més preocupades en no trepitjar ulls de poll que de contrarestar amb límits clars l’incivisme. 

Esclat al Passeig

El detonant a Manresa va ser una baralla multitudinària el dissabte 23 de setembre en ple passeig de Pere III que va fer volar cadires i taules.  

La batussa va ser enregistrada en vídeos que van córrer com la pólvora. L’Ajuntament de Manresa la va condemnar i la va qualificar de «molt greu» en un comunicat en el qual informava que s’havien obert diligències per «baralla tumultuària i desordres públics». Mitjans estatals es van fer ressò de la baralla i van destacar la virulència de la batussa a plena llum del dia i envoltada de gent.

Va ser en aquest context que va aparèixer la plataforma Manresa diu prou sorgida des del teixit associatiu, social i cívic de la ciutat. El govern municipal va anunciar que es personaria com a acusació popular i, també, en la destrossa dels vidres de sis autocars.

L’alcalde, Marc Aloy, va dir que no es podien relacionar els dos episodis i que els participants en la baralla eren «menors d’edat, molt joves, escolaritzats a la ciutat».

L’alcalde també va afirmar que el consistori «arribarà fins al final» per esclarir els fets i va anunciar «tolerància zero amb la delinqüència i l’incivisme». Es va reforçar la presència policial al centre i es va convocar la Taula de Seguretat. Unes entitats i partits s’alineaven per «garantir l’ordre públic» mentre d’altres mostraven la seva preocupació perquè el racisme bategués darrera de la crida a augmentar la seguretat.

La policia va dur a terme un ampli desplegament a l’entorn del Casino que va acabar amb més d’una desena de detinguts. Al Passeig es van detenir 5 persones, 4 van ser arrestades als seus domicilis i 2 es van presentar voluntàriament a la comissaria. Una vintena d’agents uniformats i una desena més que anaven de paisà van identificar una trentena de joves. 

Dues setmanes després de la batussa el col·lectiu ciutadà Manresa Diu Prou, que sorgeix «d’una preocupació compartida entre veïns, comerciants, restauradors, jubilats i professionals de diferents sectors sense pertinença a cap partit», va aplegar dos milers de persones per donar un toc d’alerta després del qual es va anunciar que es contractarà seguretat privada per vigilar edificis municipals i guanyar efectius de la Policia Local al carrer.

Els impulsors de Manresa diu prou van lamentar amb totes les lletres que els havien volgut manipular «per la dreta i per l’esquerra» quan el que volien era oferir-se per treballar per a una Manresa millor.