La jutge britànica Vanessa Baraitser ha denegat la llibertat condicional per al fundador de Wikileaks, Julian Assange, dos dies després de rebutjar la seva extradició al Estats Units, on s'hauria d'enfrontar a una pena màxima de 175 anys de presó per 17 delictes d'espionatge i un delice per la publicació d'informació classificada. En declaracions als mitjans, el portaveu de Wikileaks, Kirstin Hrafnsson, ha mostrat la seva "decepció" per la decisió de la magistrada i l'ha qualificat d"injusta" i "il—lògica" tenint en compte que va descartar l'extradició als Estats Units per motius de salut i pel risc de suïcidi si se'l lliurava a les autoritats nord-americanes. "No té cap sentit enviar-lo de nou a la presó", ha afegit.

Assange compleix una pena de presó d'un any al Regne Unit per haver trencat les condicions de la fiança, després d'haver estat set anys refugiat a l'ambaixada equatoriana al Regne Unit. Suècia també reclamava l'extradició d'Assange per uns càrrecs d'abús sexual, però va decidir tancar el cas.

El govern dels Estats Units acusa el fundador de WikiLeaks de posar vides "en risc" amb la publicació de WikiLeaks de centenars de milers de documents filtrats sobre les guerres d'Afganistan i Iraq i de cables diplomàtics entre el 2010 i el 2011. Les autoritats nord-americanes van al—legar durant el judici per l'extradició que el periodisme no és una "excusa" per fer activitats criminals.