Els Estats Units han publicat el seu informe anual sobre la situació dels drets humans a nivell mundial i han apuntat el govern d'Espanya pels «múltiples» atacs verbals del govern de Pedro Sánchez «a determinats mitjans de comunicació i periodistes específics». L'informe, publicat pel Departament d'Estat nord-americà, també alerta dels atacs de Vox a la premsa i qualifica Catalunya com a «territori perillós» per als periodistes. La vicepresidenta de l'Executiu, Carmen Calvo, ha rebutjat aquestes acusacions. «Nego que l'Administració de Trump -president en 2020- pugui dir res a un país com el nostre. Això no és ni un informe ni una Administració», ha dit en al·lusió a la polèmica presidència de Trump. El Partit Popular s'ha mobilitzat aquest dimecres per carregar en massa contra el govern per l'informe. Pablo Casado, ha exigit explicacions urgents al Parlament sobre aquest assumpte.

L'informe detalla alguns d'aquests atacs: com el de l'1 de març del 2020, quan el president, Pedro Sánchez, va acusar els mitjans «conservadors» d'«agitar la societat» cada vegada que «els conservadors perden unes eleccions», i el vicepresident, Pablo Iglesias, va afirmar que la premsa crítica amb el Govern havia «ofès la dignitat del periodisme».

També el mes de març, detalla l'escrit, Iglesias «va amenaçar d'enviar a la presó un periodista per publicar informació comprometedora sobre el seu partit, especialment sobre el seu finançament», unes declaracions que van ser immediatament condemnades per l'Associació de Premsa de Madrid. Un altre dels comentaris als quals fa referència l'escrit són els del portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, que a través d'un tuit «atacava la professionalitat d'un presentador de televisió».

Davant aquestes declaracions per part de membres del govern espanyol, els Estats Units recorden que la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya van condemnar Iglesias i Echenique per intentar «coaccionar i intimidar» els periodistes per prevenir que exerceixin lliurement la seva professió. No va ser l'única a condemnar-les, també Reporters sense Fronteres va demanar a la direcció de Podem i a tots els partits polítics que respectin la llibertat de premsa.

Catalunya, «territori perillós»

L'informe també fa referència a Catalunya, recollint l'advertència de la Federació Internacional de Periodistes sobre «l'augment dels casos de violència contra l'exercici del periodisme a Catalunya», que s'ha convertit en «territori perillós» per als periodistes.

Un altre dels aspectes que aborda l'informe que ha presentat aquest dimarts el secretari d'Estat, Antony Blinken, al·ludeix a la situació dels presos del procés. Recorda que el març del 2020 el relator especial de l'ONU per a les qüestions de les minories va expressar la seva preocupació per les restriccions i els càrrecs penals contra els polítics catalans i els activistes de la societat civil que van participar en el «referèndum» de l'octubre del 2017. En aquest sentit, el relator especial va demanar al govern espanyol complir «les seves obligacions legals de protegir els Drets Humans de les minories, incloent-hi la catalana, especialment respecte a les llibertats d'expressió, reunió pacífica, associació, i participació en la vida pública». No obstant, el Defensor del Poble va rebutjar la categorització de la població de Catalunya com a minoria.

També el document rescata les conclusions del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, que assegurava que «les prolongades detencions i les posteriors condemnes» de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, així com dels altres dirigents polítics catalans empresonats, «tenien per objectiu intimidar-los per les seves opinions polítiques». Aquest mateix grup de treball de les Nacions Unides va recomanar al juliol «alliberar set dels nou presos independentistes catalans condemnats per sedició».

Finalment, la diplomàcia nord-americana recorda que «tot i que representants de diversos partits polítics nacionals catalans van qualificar els condemnats de presos polítics», ni el govern espanyol ni cap ONG internacional de drets humans ha recolzat aquesta afirmació.

L'informe també recull que les condicions de les presons i els centres de detenció plantegen «preocupacions sobre els drets humans», ja que les ONGs van informar sobre «aglomeració extrema en alguns centres de detenció temporal de migrants deguda en part a la pandèmia de la covid-19».

Així mateix, destaca que hi va haver «múltiples informes d'ús excessiu de la força per part de les forces de l'ordre durant l'estat d'alarma», mentre que remarca que «la migració irregular al país va augmentar un 26% durant l'any» en comparació amb el període anterior. En total, van arribar a Espanya 37.303 migrants fins al 30 de novembre, amb un augment de les arribades per mar del 50%, principalment a causa de «l'augment de la popularitat de la ruta de l'Àfrica Occidental a les illes Canàries».