Rússia i Ucraïna reprenen les negociacions, mentre fracassa l’evacuació de Mariúpol

Zelenski assegura que el seu país no renunciarà a cap part del seu territori

Ciutadans de Mariúpol caminen davant un edifici ensorrat per les bombes | REUTERS

Ciutadans de Mariúpol caminen davant un edifici ensorrat per les bombes | REUTERS / EFE. Moscou

EFE. Moscou

Rússia i Ucraïna van reprendre ahir per videoconferència les negociacions per solucionar el conflicte, entelades per un suposat atac ucraïnès contra un dipòsit de combustible en territori rus i l’enèsim intent fallit d’evacuar la ciutat de Mariúpol, al mar d’Azov.

Un dipòsit de Bélgorod, a Rússia, va esclatar ahir per un atac ucraïnes, segons Rússia | EFE

Un dipòsit de Bélgorod, a Rússia, va esclatar ahir per un atac ucraïnes, segons Rússia | EFE / EFE. Moscou

«Continuem les negociacions en règim de videoconferència. Les nostres postures sobre Crimea i el Donbass són inamovibles», va dir Vladímir Medinski, negociador en cap rus, al seu canal de Telegram. Les negociacions es van reiniciar tres dies després del primer acostament de postures entre els bàndols en conflicte durant la reunió celebrada a Istanbul.

Al final de la cinquena ronda de negociacions, Medinski va dir que informaria sobre el seu resultat al cap del Kremlin, Vladímir Putin, que encara no s’ha manifestat sobre aquesta qüestió, encara que ahir va presidir la reunió del Consell de Seguretat de Rússia. «Per primera vegada en molts anys, les autoritats de Kíiv van expressar la seva voluntat d’arribar a un acord amb Rússia. Ucraïna es va mostrar disposada a complir amb les principals demandes en les quals Rússia va insistir durant els últims anys», va destacar.

Es referia a la renúncia d’Ucraïna a ingressar en l’OTAN, a pertànyer a blocs militars, a les armes nuclears i a posseir, adquirir o desenvolupar altres armes de destrucció massiva, i a acollir bases o contingents militars estrangers. Això sí, va matisar que tant l’estatus de l’annexionada península de Crimea com del Donbass són intocables.

Sobre aquest tema, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va deixar clara la seva postura en assegurar que «no pot haver-hi ni hi haurà cap compromís sobre la sobirania i integritat territorial». «No cedirem res. I lluitarem per cada metre de terra, per cada persona», va afirmar.

Erdogan entra en escena

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, es va mostrar ahir decidit a organitzar com més aviat millor una reunió entre Putin i Zelenski, que no es veuen les cares des de finals del 2019.

Precisament, Erdogan va demanar per telèfon a Putin, al qual va cridar en el seu moment a declarar un alto el foc en tots els fronts, que es reuneixi personalment amb el seu homòleg ucraïnès. Sobre aquest tema, el cap de la diplomàcia ucraïnesa, Dmitro Kuleba, va negar que, com va informar The Times, Occident estigui pressionant Zelenski perquè accepti un acord de pau amb Putin, encara que aquest inclogui doloroses concessions.

«Hem demostrat que Ucraïna no accepta pressions i amb nosaltres només es pot parlar en posició d’igualtat i no amb aires de superioritat. I després de 36 dies de guerra els asseguro que ningú a Europa, o a l’altre costat de l’oceà, s’atreveix a pressionar Zelenski o Ucraïna, sigui quin sigui el motiu», va afirmar.

Atac a un dipòsit rus

Hores abans, Rússia va acusar Ucraïna d’atacar un dipòsit de combustible situat als afores de la ciutat russa de Bélgorod, a 30 quilòmetres de la frontera russoucraïnesa, a prop de Khàrkiv. Segons el Ministeri de Defensa rus, pels volts de les 5 del matí dos helicòpters Mi-24 ucraïnesos van atacar aquesta instal·lació, destinada al subministrament de combustible per al transport civil.

«El dipòsit no té res a veure amb les Forces Armades de Rússia. Com a resultat de l’atac alguns dipòsits van resultar danyats i es van incendiar», va explicar Ígor Konashénkov, portaveu militar. Encara que no hi ha víctimes, gairebé mig centenar de persones van haver de ser evacuades. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va assegurar que l’atac no contribueix a l’èxit de les negociacions i va agregar que el president va ser informat sobre l’incident.

El Ministeri de Defensa ucraïnès va negar la seva implicació en l’incident, adduint que «Ucraïna no pot assumir la responsabilitat per tots els errors, catàstrofes i successos que tenen lloc en territori rus».

Mariúpol, sense evacuació

Mentrestant, l’evacuació de Mariúpol, on hi hauria, segons diverses fonts, més de 100.000 persones atrapades, es va frustrar una vegada més. El Comitè Internacional de la Creu Roja va reconèixer que no havia pogut dur a terme ahir l’evacuació però que ho intentaria avui de nou. Per això, va demanar a tots dos bàndols, a més d’un alto el foc, «la ruta exacta de sortida, l’hora exacta d’inici i la seva durada».

En principi, en l’evacuació havien de participar 54 autobusos, al que cal sumar un nombre indeterminat d’automòbils civils.

Davant la denúncia ucraïnesa que Moscou està traslladant forçosament els habitants de Mariúpol a territori rus, l’Exèrcit rus va proposar a Kíiv obrir dijous i divendres un corredor humanitari amb destinació a la regió de Zaporija.