El fundador de Wikileaks, Julian Assange, que va exposar abusos dels EUA a Guantánamo, l’Iraq i l’Afganistan, està més prop de ser lliurat a aquest país després que la ministra britànica d’Interior, Priti Patel, signés l’ordre d’extradició, encara que el seu equip legal va avisar que recorrerà la mesura. La ministra va rubricar l’ordre després que el 20 d’abril un tribunal britànic autoritzés el lliurament del periodista australià per ser considerada pel Govern del Regne Unit.

Assange porta més de deu anys confinat al Regne Unit sense ser convicte, primer sota arrest domiciliari arran d’un cas de presumptes delictes sexuals ja arxivat, i entre 2012 i 2019 va estar refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Després de la seva sortida d’aquesta legació diplomàtica quan Quito li va retirar el refugi, el periodista roman a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, a l’est de Londres.

En comunicar ahir la decisió, el ministeri d’Interior va assenyalar que, en virtut de la Llei d’Extradició de 2003, la ministra ha de signar una ordre d’extradició si no troba arguments per a prohibir-la i va ressaltar que les sol·licituds de lliurament són considerades per ella una vegada rebut el vistiplau de la Justícia.

Malgrat tot, aquest no és encara el final del camí per al periodista, que té 14 dies per a recórrer l’ordre d’extradició. En roda de premsa, l’esposa de Julian Assange, Stella Assange, va dir ahir que l’autorització del Govern britànic «no és el final del camí» i va prometre «lluitar fins al final» perquè no sigui lliurat.