La universitat pública catalana té bones dades acadèmiques, però el finançament públic és dels més baixos d’Espanya, proliferen les universitats privades i les plantilles de professorat estan envellides sense relleu generacional, per la qual cosa és urgent «reformular-ho» o «es col·lapsarà en poc temps».
Així es desprèn de l’informe «El sistema universitari català: dades i singularitats. Què preservar, què corregir», que l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) va presentar ahir. L’informe analitza el sistema universitari català i el compara amb la resta de comunitats autònomes des del punt de vista de l’estudiantat, el finançament, l’oferta docent, les universitats públiques i les privades, la recerca i la transferència, el personal docent i investigador, el personal d’administració i serveis i la relació entre el Govern i les universitats. Segons el text, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més universitats privades (5 de públiques i 7 de privades), només superada per Madrid (9 de privades i 6 de públiques).
El catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i coautor de l’estudi, Albert Corominas, va indicar que aquest fenomen, juntament amb les elevades taxes a les universitats públiques a Catalunya, malgrat les rebaixes, ha provocat un «augment de les matrícules als centres privats». Com a singularitat del sistema universitari català, l’estudi també assenyala que hi ha dues universitats privades, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Vic, que estan finançades parcialment amb fons públics.
Pel que fa a l’oferta, segons l’anàlisi, els últims 10 anys els graus han augmentat el 39,8% a Catalunya (27,2% al conjunt d’Espanya) i s’han creat 158 noves titulacions, els màsters han crescut un 22% a Catalunya, quan la mitjana espanyola és del 33,4%, mentre que els doctorats han baixat el 24,6 % a Espanya i el 0,4% a Catalunya. Sobre aquest tema, Corominas va assenyalar que les universitats «ofereixen més graus per no perdre quota de mercat», va criticar la «concepció mercantil de l’ensenyament amb la proliferació de graus» i va recordar que l’administració «és l’última responsable a autoritzar que un grau s’implanti». «Al saló de l’Ensenyament es mostren les novetats com si fos el saló de l’automòbil», va criticar el catedràtic de la UPC, que considera «un error» deixar que el mercat decideixi la pervivència de determinats graus, alhora que va dir que en altres comunitats l’actitud de l’administració és menys permissiva que a Catalunya.
Pel que fa al finançament públic per estudiant, Catalunya destina 5.306 euros anuals, només per sobre de Madrid, que en dedica 5.169, i totes dues estan per sota de la mitjana d’Espanya, que és del 5.715 euros
Una reforma per posar fi a la precarietat als campus
El Govern espanyol va aprovar ahir el text de la nova llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que deroga l’aprovada fa dues dècades per José María Aznar i que busca resoldre l’infrafinançament que arrossega la universitat des de la crisi del 2008 i el deteriorament de les condicions de treball de les seves plantilles. Al preàmbul, el projecte recalca que la seva intenció no és «imposar solucions ni traçar camins concrets», una de les idees reiterades pel ministre d’Universitats, Joan Subirats, durant la seva redacció i com a conseqüència el text resultant és molt menys detallat que el presentat pel seu antecessor, Manuel Castells.
Després de l’aprovació en Consell de Ministres de la tercera reforma universitària en democràcia, el text entrarà la setmana vinent al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació i posterior entrada en vigor, prevista per al primer semestre del 2023.
A la roda de premsa al final del Consell de Ministres, Subirats va explicar que «de moment» els senyals que ha rebut dels grups parlamentaris són «positius» en relació amb la seva llei, que necessita majoria absoluta per a la seva aprovació pel seu caràcter orgànic.
