Una nena acaba amb peritonitis per falta d’ecògrafs en cap de setmana a Terrassa

La matinada del dissabte al diumenge 15 de gener, David Cruz va portar la Norah, la seva filla de 15 anys, a les urgències de l’Hospital de Terrassa perquè la menor s’havia despertat a mitjanit amb «molt dolor abdominal». Els metges la van examinar i semblava que tot estava bé. «Em van dir que podia ser que estigués ovulant. Però, com que no presentava ni febre ni vòmit, la van enviar a casa i li van prescriure calmants», explica Cruz, que ha enviat una carta a la secció Entre Tots d’EL PERIÓDICO, del mateix grup que Regió7, per denunciar el seu cas.

No obstant, just en sortir de l’hospital, a la porta de les urgències, la nena va vomitar. «Vam tornar a entrar-hi i li van fer una analítica. Li va sortir una mica d’anèmia», diu el pare. Hi havia sospita que fos una apendicitis (la inflamació de l’apèndix), però el quadro clínic d’aquesta malaltia és, en els seus inicis, molt inespecífic i difús.

Per això, per saber si es tracta d’apendicitis, als pacients se’ls fa una ecografia, malgrat que aquesta prova no sempre és concloent. «L’hospital ens va dir que, per confirmar o descartar una apendicitis, necessitava una ecografia, però que no tenien ecògrafs [els tècnics que fan ecografies] durant el cap de setmana. I que no podien molestar un cirurgià perquè no podien confirmar el diagnòstic, ja que no es podia fer aquesta prova», assenyala Cruz, veí de Rubí.

Sense una altra opció, la família va tornar a casa. «Ens van dir que tornéssim dilluns si la Norah seguia malament, que ja hi hauria ecògrafs». I així va ser: dilluns, la nena ja tenia febre i vòmits recurrents. Va acudir a l’hospital i l’ecografia va confirmar l’apendicitis. La van operar d’urgència. «A la sortida del quiròfan ens van dir que li havia explotat l’apèndix i que era peritonitis. Tot i que a l’informe final que ens van donar no hi posa ‘peritonitis’, sinó ‘apendicitis aguda gangrenosa amb exsudació purulenta’, explica Cruz.

Setmanes després, ja recuperada la filla, el pare va veure el cas de la nena de 12 anys de València que va morir d’una «peritonitis purulenta» després d’haver anat fins a tres vegades a l’hospital, on ningú la va diagnosticar ni li van realitzar cap prova mèdica. Va ser aquí quan Cruz va decidir escriure a aquest diari i explicar el que li va passar a ell. «Vaig veure això de València i em vaig espantar. Em va recordar la meva filla. Tots sabem com pot acabar una apendicitis que no es cura», explica. Tot i que la menor ara està bé, després de l’operació va estar una setmana ingressada, ja que «la van haver d’obrir», ja que no li van poder fer una laparoscòpia perquè estava malament.

Preguntat per aquest diari, l’Hospital de Terrassa assegura que el cap de setmana, i «en funció de la patologia del pacient, l’equip assistencial indica la pauta a seguir al mateix centre o si és necessari es deriva, com en el cas d’una ecografia complexa, a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell». No obstant, Cruz assegura que a la seva filla ningú la va derivar a Sabadell. L’Hospital de Terrassa eludeix parlar del cas d’aquesta pacient per qüestions de «privacitat».

Protocol d’actuació

El cirurgià pediàtric de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona) Carles Giné adverteix que, des que es va produir el cas de la nena de València, a les urgències del centre no deixen d’arribar-hi persones amb dolors abdominals que temen tenir una apendicitis, una cosa que després moltes vegades es descarta. Giné crida a la calma.

«L’apendicitis té un procés evolutiu. Al principi la clínica intestinal és molt inespecífica, però es va fent més greu», explica Giné. Sovint es confon amb una gastroenteritis, però l’apendicitis té tot un protocol d’actuació.

Quan un nen arriba a urgències amb sospites d’apendicitis, el primer que fa l’equip de pediatria és valorar-lo. «La majoria de dolors no són apendicitis. Quan hi ha dubte, s’avisa els cirurgians. I, si hi continua havent dubtes, fem una ecografia. Si l’ecografia és concloent, operem. Si no, enviem el nen a casa, però ha de tornar l’endemà si continua trobant-se malament», explica aquest cirurgià.

Millora de les ecografies

L’apendicitis sol «anar a més» a les set o vuit hores. En els últims anys, les ecografies han millorat molt, però no sempre permeten veure l’apèndix. «Si no es veu completament l’apèndix, fem dues coses: en cas que el pacient estigui clínicament bé, el deixem en observació i el reavaluem a les sis o vuit hores amb una altra analítica. Però si és simptomàtic i hi ha dubtes raonables que sigui apendicitis, li fem un TAC, que té una sensibilitat del 100%», explica.

¿I per què no se’ls fa a tots un TAC? «Perquè l’escàner genera radiacions ionitzants importants i en les criatures pot causar càncer radioinduït. Per això intentem reduir molt aquestes proves». Giné assegura que la majoria de retards en els diagnòstics es deuen al fet que el pacient es queda a casa aguantant el dolor i venen als dos o tres dies amb situacions complicades.

La peritonitis és una afecció greu que es produeix quan no es tracta a temps l’apendicitis. «Si deixes evolucionar l’apendicitis i es perfora, provoca una infecció a la resta de l’abdomen i és un quadro potencialment molt greu», diu Giné.