9 de cada 10 castellers són nascuts a Catalunya i el català s’imposa àmpliament a les colles

Les colles castelleres es composen en un 93% de persones nascudes a Catalunya i tenen el català com a llengua d’interacció en més d’un 80%. Segons dades de l’informe ‘Una diapositiva sociocultural dels castellers i castelleres de Catalunya’, els nascuts a Catalunya estarien sobre-representats a les colles respecte al conjunt de catalans de naixement (el 64%, segons la darrera estimació de població de l’Idescat). Les autores de l’estudi, les investigadores Elisa Alegre-Agís i Mireia González Mohedano, creuen en aquest sentit que “les colles no són tan diverses com podem pensar”. D’altra banda es constata que les agrupacions aglutinen ara més població de classe mitjana i mitja alta, i que el 60,3% dels castellers tenen estudis universitaris.

El Centre de Prospectiva i Anàlisi del Castells presenta aquest dijous a Barcelona l’estudi, elaborat per les dues investigadores de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en base a 1851 enquestes que el món casteller (un univers que calculen avui entre 10.000 i 12.000 persones) va respondre entre març i octubre del 2022. El seu objectiu, “fer una diapositiva de la realitat i les característiques identificatives dels perfils de les persones que conformen l'actual "món casteller" a Catalunya”, així com comparar “amb les dades disponibles, les característiques sociodemogràfiques i culturals de la població castellera amb la població catalana”.

Els resultats, segons les seves autores, “confirmen algunes idees habituals, però també trenquen alguns mites”. Segons es desprèn de l’estudi, el casteller tipus seria una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, amb ideologia d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari. L’estudi també incideix en qüestions com la diversitat sexual o les diferències segons el gènere.

 Miquel Botell, el president del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells, l’entitat que ha encarregat l’estudi pioner i inèdit fins ara, constata la transformació del perfil dels membres l’últim mig segle i creu que els resultats han de servir a les colles per reflexionar sobre la situació actual de les agrupacions. Actualment, malgrat que encara hi ha qui “persisteix en tenir estereotips antics”, està formada majoritàriament per gent jove i un nivell educatiu alt i molt alt. 

El canvi respon, segons explica, al fet que els castells hagin deixat de ser una activitat remunerada i subvencionada pels ajuntaments, que fa 50 o 60 anys consideraven l’activitat com un espectacle. Això provocava que fossin atractius per un conjunt de població que li servia com a “ingrés econòmic complementari”. 

El canvi en el món casteller, però, no només s’ha produït en el perfil dels membres, sinó també amb la percepció de l’activitat, considerada ara com una de les manifestacions culturals més rellevants a nivell nacional. Així, segons Botell, el fet casteller ha passat de ser una “peculiaritat d’àmbit comarcal” -que abraçava el Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf- a estendre’s a tot Catalunya. “Les colles han passat de ser àmbits de representativitat comarcal a un símbol nacional. Fa només 25 anys era difícil imaginar que els castells representarien el conjunt del país i avui dia és així”, conclou.

Nascuts aquí, catalanoparlants i d’esquerres

D’una banda, les dades sobre participació en les colles castelleres “desmunten la idea d’inclusió de la diversitat” en termes de raça, ètnia i lloc de procedència, segons subratllen les autores. El volum de castellers nascuts a Catalunya està efectivament per sobre dels catalans nascuts a Catalunya. El 92,8% dels castellers (que han respost el qüestionari) són nascuts aquí, el 4,1% ho han fet a la resta de l’Estat, i només un 3,1% a l’estranger.

Pel que fa a la llengua d’ús habitual dels castellers enquestats representa el 95,2%, per bé que el percentatge baixa fins al 82,6% si parlem de la llengua d’interacció dins de la colla. En qualsevol cas, la presència del català aquí és molt més gran que entre el conjunt de la població nascuda a Catalunya: les persones nascudes a Catalunya tenen el català com a llengua habitual en un 55,4%, segons les dades de població segons llengua habitual i lloc de naixement.

Quant a la identificació amb l’eix nacional, el món casteller té un sentiment de pertinença majoritàriament català. El 57,7% se sent només català i el 27,2% més català que espanyol. Tan sols un 2,1% es manifesta més espanyol que català i no n’hi ha cap que s’identifiqui únicament com a espanyol.

En la identificació en l’eix esquerra-dreta, els castellers estan molt escorats a l’esquerra. Fins a un 73% dels enquestats s’ubiquen en aquest espai (d’aquests, el 24,1% a l’extrema esquerra). A la dreta s’hi ubica tan sols l’1,7% dels qui han respost, i un 14% al centre. En comparació amb el mateix indicador pel conjunt de la societat, segons el Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya (CEO) 2020, la població catalana s'ubica en un 29,4 a l'esquerra i un 8,5 a l'extrema esquerra, i molt majoritàriament al centre (48,2%).

Nivell d’estudis, renda i ocupació

En una altra esfera, l’estudi aporta dades sobre el nivell educatiu i socioeconòmic dels castellers catalans. En aquest sentit, destaca que el món casteller té un nivell d’estudis més elevat que la mitjana del país. En concret, el 60,3% dels qui participen a les colles té nivell educatiu universitari o superior (a la societat catalana és el 24,18%) i els que tenen únicament educació secundària són el 6,8% (a nivell català són el 24,2%).

Coincidint amb alt percentatge de persones amb formació universitària o superior, a nivell socioeconòmic el qüestionari permet saber que la població castellera guanya en un 29,6% més de 24.000 euros a l'any, és a dir, més de 2.000 euros al mes aproximadament. Un 31,8% ingressa entre 12.000 i 24.000 euros a l'any i el 6,2% més de 48 mil euros. Aquestes dades ens indiquen que les colles aglutinen una població de classe mitjana i mitja alta -la renda mitjana neta per persona a Catalunya el 2022 és de 14.692, segons dades de l’Idescat-en un bon percentatge, “diferent del que era antigament a les colles que estaven principalment compostes per classes populars i obreres”, segons apunten les autores.

Quant als nivells d’ocupació, el món casteller també té percentatges més elevats que el conjunt de la població catalana. En concret un 76%, vint punts més alt que la taxa d’ocupació dels majors de 16 anys a Catalunya, i gairebé 6% més que els ocupats d’entre 16 i 64 anys (l’índex que coincideix amb la població activa).

Les colles, una activitat “familiar”

D’altra banda, l’estudi confirma en aquest cas que l’activitat castellera està molt lligada a la tradició familiar i és per tant intergeneracional. Del conjunt d’enquestats, el 42,2% viu “en família” (amb pares, fills o altres familiars), el 29,3% viu en parella i un 9,4% viu amb companys de pis. Només el 12,6% dels castellers viuen sols. Comparat amb els Indicadors anuals de Llars per tipus de l'Idescat, els percentatges difereixen de la realitat de la societat catalana, ja que a Catalunya un 35,8% viu en família, un 23,6% en parella mentre que l'11,5% de les llars són famílies monoparentals i només el 3% comparteix habitatge amb dues o més persones que no formen part del seu nucli familiar.

Sobre la situació familiar, el percentatge d’integrants a les colles amb o sense fills sí que és molt similar al català, amb un 57,2% de castellers que no en tenen (el 30,8% homes i el 26,4% dones). Per gèneres, entre les dones castelleres el percentatge de dones sense fills (62,6%) és més alt que el dels homes castellers (53,2%).

Gènere, edat i orientació sexual

La proporció de dones i homes castellers és de 41,4% a 57,3%, i per tant està encara lluny de la paritat. Les dones més representades són les nascudes entre 1981 i 2000, que són el 23,8%, un salt important respecte les nascudes abans del 1980, que són només el 10,4%. Pel que fa als homes, el volum d’individus nascuts abans i després dels vuitanta és força més igualat, un 21,7% els del grup de 1961-1980 i un 27,4% els dels anys 1981-2000.

El qüestionari també preguntava per l’orientació sexual. En aquest àmbit les dades obtingudes coincideixen en gran mesura amb la mitjana estatal (segons dades apuntades pel mateix informe), on un 78% de la població es declara heterosexual i un 12% s'identifica amb una altra orientació, mentre el 10% prefereix no expressar la seva orientació sexual.

En canvi, s’aprecia un percentatge més elevat de persones bisexuals en el món casteller que entre la població espanyola. En concret, el 6% de la població espanyola diu ser bisexual, i en el món casteller la xifra s’eleva gairebé fins el 10%.