Puigdemont només podrà tornar quan entri en vigor l’amnistia

Una de les preguntes més recurrents de la política catalana i, en general, de l’espanyola és quan tornarà a Espanya l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Atès el temps que s’ha mantingut fora del país i la proximitat de la promulgació d’una amnistia del procés, no sembla que avanci la seva tornada sense tenir la seguretat que no serà detingut, i això només pot produir-se quan la norma que estableix el perdó entri en vigor.

Tant la legislació vigent com la proposició de llei d’amnistia coincideixen que en el moment que s’apliqui aquesta, les ordres estatals de detenció que encara hi ha dictades contra Puigdemont i l’altre eurodiputat que és amb ell a Bèlgica, Toni Comín, decauran. De tal manera que quan el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena procedeixi a concloure el sumari que instrueix pel procés respecte dels processats declarats en rebel·lia i elevi les actuacions a la Sala Penal perquè procedeixi a arxivar-les, segons preveu l’amnistia, les ordres quedaran suspeses.

Serà la Sala Penal, presidida pel magistrat Manuel Marchena, la que plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, si dubta de la constitucionalitat de la norma que ha d’aplicar.

Pitjor els condemnats

L’article 35 de la llei reguladora de l’òrgan de garanties preveu la paralització del procediment pel qual s’ha produït la consulta dels jutges, perquè necessitaran la resposta del Constitucional per fer el pas següent. Els recursos d’inconstitucionalitat que pot presentar el PP o les associacions no paralitzen l’aplicació de la norma impugnada. Aquesta facultat només la tenen els recursos del Govern central contra normes autonòmiques, quan l’Executiu ho demana expressament.

Però aquesta paralització no afecta Puigdemont i Comín, ja que les ordres de detenció hauran decaigut abans, amb el sumari encara en mans del jutge Llarena. Als que sí que pot afectar aquesta paralització és els condemnats del procés, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, al capdavant.

Fonts del Suprem i del Constitucional afirmen que la paralització prevista en la llei reguladora del Constitucional és independent del termini de dos mesos màxims per a l’aplicació de l’amnistia que la llei imposava als jutges, perquè no es pot avançar en un procediment en el qual s’ha hagut d’elevar una consulta que només pot ser resposta pel màxim intèrpret de la Carta Magna.

Com que les ordres de detenció dictades hauran decaigut, els que havien marxat podran tornar a Espanya sense cap risc de ser arrestats, però els condemnats poden haver de continuar complint la inhabilitació imposada durant uns mesos, mentre el Constitucional es pronuncia sobre si la llei s’ajusta a la Carta Magna i ha de ser aplicada així que va sortir de les Corts.

A diferència de les penes de presó, que tenen prioritat a l’hora de ser revisades, les d’inhabilitació s’entén que no suposen un excessiu problema per als condemnats, per la qual cosa es triguen més a revisar. Però, en aquest cas, al tractar-se de polítics de primera línia, l’aplicació de l’amnistia pot significar poder encapçalar una llista o haver d’esperar a les següents eleccions per reprendre l’activitat que desenvolupaven fins que van decidir apostar per la unilateralitat.

Sense cap risc

Així que, si el Tribunal Constitucional tarda uns mesos a pronunciar-se sobre les qüestions d’inconstitucionalitat que es preveu que els jutges i tribunals espanyols li plantegin, podria passar que Puigdemont es pogués presentar, per exemple, a les pròximes europees i Junqueras, no.

Fonts jurídiques consultades per El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7, descarten que la possibilitat que l’expresident català tingui el passaport caducat pugui ser un problema per tornar a presentar-se a les eleccions europees, perquè al ser únicament una manera d’identificació, es podria presentar amb el DNI. Això si aleshores l’amnistia no és ja un fet i pot tornar a Espanya sense cap risc de ser detingut.

I això amb independència de la decisió que adopti l’alt tribunal respecte de l’exposició raonada elevada pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón per assumir la investigació de Tsunami Democràtic i imputar-lo, atesa la seva condició d’aforat, a l’ésser eurodiputat. Aquest procediment està inclòs entre els que entren dins de l’amnistia, que preveu el perdó de les causes seguides per terrorisme en les quals no s’hagi dictat sentència ferma. Només en són dues: Tsunami i els CDR per als quals el fiscal demana fins a 27 anys de presó.